GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)
VILLEFRANCHE (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)
És una població petita situada en la Costa Blava entre Niça i Mònaco en la que bastants creuers fan escala, fondejant en la seva bonica badia. Ja en el s. XV Carlos II d’Anjou va iniciar la seva utilització. Té un clima suau en part perquè els pujols que l’envolten la protegeixen dels vents. En la part antiga de la ciutat trobem una ciutadella, del s. XVI, que va servir de defensa davant els pirates. Entre les visites obligades, la Rue Obscure, carrer medieval cobert amb enormes arcs. Prop del port St. Pierre, capella del patró dels pescadors.
Com és habitual quan els creuers fondegen en la badia, les llanxes traslladen als passatgers a terra, al petit port, just en el centre de la població.
Des de Villefranche tenim a l’abast la possibilitat de visitar cap a l’esquerra, Niça, i cap a la dreta, Mònaco, encara que també podem quedar-nos a la ciutat, passejar pel seu casc antic i fer el recorregut en el tren turístic que recorre els punts de major atractiu, sortint de la Plaça Wilson, just al costat del port, amb un preu molt assequible. Una altra opció seria llogar un cotxe, sense oblidar que les carreteres en aquesta zona tenen bastants corbes. Per a compres, el lloc ideal és la Rue de Poilu.
COM ANAR A NIÇA O MÒNACO
TREN : És el més normal, una vegada fora del port seguim per la dreta i arribarem a l’estació de ferrocarril. Hem de pujar una escales, i a mig camí hi ha un petit túnel sota les vies, si ho prenem ens trobarem en l’andana direcció a Mònaco, si seguim fins al final de les escales arribarem a l’andana direcció Niça. Menys de 15 minuts i uns 5 euros a Mònaco (Direcció Ventimiglia) i menys de 10 minuts i uns 3 euros a Niça (Direcció Marsella). L’opció més habitual és anar cap a Mònaco amb tren. Important si decidim anar a Niça cal arribar fins a Nice-Ville, ja que té diverses estacions, i la primera parada és en l’extraradi de la ciutat.
AUTOBÚS : També amb ell podem anar a Mònaco o Niça, poc recomanable per anar a Mònaco, molt més lent que el tren i més factible per a Niça, per la proximitat, gran quantitat de serveis, cada 15 minuts, i perquè ens deixarà en el centre de la ciutat, l’únic inconvenient que està més lluny l’estació en Villefranche, situada en la part alta de la ciutat.
MÒNACO
És el 2º país més petit del món, no arriba a 2 Km2 i d’altra banda el de major densitat de població. Situat en la riviera francesa, molt prop de la frontera amb Itàlia. Molts són els pobles que han dominat en algun moment de l’antiguitat: fenicis, grecs, romans, francs i uns altres. Els genovesos la van governar fins a finals del s. XIII, sent substituïts per la família Grimaldi, que segueix fent-ho en l’actualitat.
Va haver-hi una base de vaixells que anaven a Terra Santa o Mig Orient sota la protecció primer d’Espanya i després de França. Durant la revolució francesa va arribar a ser envaït fins a 15 vegades. Des de 2.005 governa Alberto II, que va succeir al seu pare Rainier. Des d’1.911 és una monarquia constitucional en la qual el Cap d’Estat és el Príncep i hi ha un Ministre d’Estat i un Consell de Govern de 6 membres. El Ministre de l’Estat és francès escollit pel Príncep entre candidats que proposa el govern francès i que té al seu càrrec els temes de defensa i seguretat del principat.
Mònaco no pertany a la Unió Europea, però està molt unit a ella per la unió duanera amb França, així que té com a moneda l’euro amb disseny propi en les monedes. Té 3 districtes: Ciutat de Mònaco, centre polític, turístic i empresarial, La Condamine, a l’oest, que és el districte econòmic i industrial i Montecarlo, que alberga el famós Casino.
Mònaco és el país més edificat d’Europa i dels més edificats del món, sent refugi de grans fortunes, com a paradís fiscal. Això proporciona suficients ingressos al país i els seus ciutadans no paguen impostos. Es parla francès. El turisme representa una important font d’impresos, reforçada pel Casino i pel Gran Premi de Fórmula I. També pel seu espectacular port esportiu amb iots espectaculars.
Amb el tren arribem a l’estació subterrània, inaugurada en 1999. Qualsevol de les sortides ens deixarà prop del centre, però recomanem sortir per la que ens porta a l’Av. Prince Pierre. Hem de baixar per una petita costa i trobarem a la dreta una escala que ens conduirà enfront del Palau dels Grimaldi, amb un fantàstic mirador. Podem visitar el Palau i hi ha audioguia en espanyol. Cada dia a les 12 es fa el canvi de guàrdia. Des d’aquí tenim diversos carrers amb tendes de souvenirs, si anem cap a la dreta arribem a la Catedral, amb les tombes de tots els prínceps. Més endavant el Museu Oceanogràfic, punt de partida d’un tren turístic que durant mitja hora fa un recorregut per tot el principat. Tornem a l’esplanada enfront del Palau descendim fins al port esportiu, per admirar iots i cotxes espectaculars, estem en La Condamine.
Al final del port esportiu està una altra entrada a l’estació del tren, la coneguda com Plaça Ste-Dèvote, i ens queda a la dreta la sortida del túnel que forma part del circuit urbà de la Fórmula 1, sobre ell, el Palau de Congressos. Iniciem l’ascens amb tendes de luxe al nostre pas fins a arribar a la plaça del Casino, estem en Montecarlo. Veiem el seu famós Hotel de Paris. El casino podem visitar-lo pagant l’entrada amb un preu per veure el saló Europa i un altre més elevat per visitar les sales privades. En ell també conviuen el Cabaret del Casino i la Salle Garnier, el teatre d’òpera . L’accés al Casino és per una escala de marbre monumental, que ens condueix a la sala Renaissance, últim punt de visita gratuïta, ja pagant veurem el saló Europa, amb 16 pilars de ònix que sostenen la decoració Luis XV. La sala América està dominada per l’or i el vermell, i la Blanca té una imatge de les Tres Gràcies florentines. El saló Rosa es va habilitar com a zona exclusiva de fumadors en 1.903 i els salons Ordinaire i Privés són solament per jugar. Donant la volta al Casino podrem veure la corba de Loews, famosa també per la Formula 1, a més dels jardins i miradors que trobem en la façana del Casino que dóna al mar. I fins a aquí la visita, tornem a l’estació de tren per tornar a Villefranche.
NIÇA
Ciutat de la Riviera francesa, pertanyent al departament dels Alps Marítims. És la 5ª ciutat per nº d’habitants de França de la qual forma part des de finals del s. XIX. El seu aeroport és el 2º amb major trànsit del país. El seu principals visitants turistes són britànics, nòrdics i nord-americans.
La importància del seu passat es reflecteix en la seva arquitectura. El centre històric queda delimitat entre el passeig marítim, el parc Le Chateau i el bulevard Jean Jaures, en el qual podrem observar el seu passat medieval, famós pels seus arcs ogivals. Als seus edificis trobem tot tipus d’estils: medieval, gòtic, barroc o renaixentista i trobem molts cafès i restaurants. Des de la Casa de l’Opera estem a un pas de le Cours Saleya que els dilluns es transforma en un mercat d’antiguitats i la resta de dies en mercat de flors i fruites. Entre Le Cours Saleya i el passeig marítim es troba la rue Els Pochettes amb interessants edificis del s. XIX, alguns convertits en galeries d’art.
Tres places destaquen a la ciutat: la Plaça de Sant Agustí que acull una de les esglésies més antigues de la ciutat, la de Sant Martí, que alberga una Representació de la Pietat del s. XV molt destacada. La Plaça de Sant Francesc del s. XVI, amb un mercat de peix i marisc i l’Antic Hotel de Ville, ara Borsa de Treball. Continuant pel centre històric arribarem a l’església de Sant Jacobo Major, bella mostra del barroc del s. XVII, construït per la Companyia de Jesús.
El punt de trobada més actiu és la Plaza Masséna, que ens ofereix una bona vista dels pujols que envolten la ciutat. Des d’aquí accedim al passeig marítim, el famós Promenade des Anglais, que va manar construir l’anglès Lewis Way en 1.820, que compta amb gran quantitat d’edificis de la Belle Epoque, en la seva majoria hotels de luxe i restaurants d’alta categoria.
VISITA PER LLIURE NIÇA
Des de l’estació de tren, podem desplaçar-los fins a la Promenade des Anglais o passeig marítim, recorrent una mica més d’1 km. cap al sud, i recórrer la riba del mar amb una bonica platja, però sense sorra. També podem passejar per l’Av. Jean Medecin fins a arribar a la Plaza Masséna.
Si decidim anar amb autobús, l’estació està en el centre, molt prop del centre històric i de la Plaza Masséna.
Sigui el que sigui l’opció triada podrem iniciar la visita i gaudir en algun moment d’alguna de les moltes terrasses que trobarem. Disposem d’un tren turístic, que ens mostra tant la ciutat vella com la moderna, a més dels jardins del castell, el mercat de les flors, i la zona més elegant de la Promenade des Anglais, que és precisament el punt de partida, el preu uns 6 euros. En l’Av. Jean Medecin trobarem un centre de les conegudes Galleries Lafayette i el centre comercial Nice Etoile. En la part antiga ja hem comentat que es troba el popular mercat Cours Saleya.