Aparte de los medicamentos que por razones específicas nos han sido recetados y de los que, como ya se ha dicho, hay que provistos suficientemente para todo el viaje, sin olvidar llevar también la receta correspondiente, es aconsejable prepara nuestro propio botiquín que resuelva la pequeña emergencia que pueda surgir (Recordemos que en algunos países será difícil encontrar al momento una farmacia).

Nuestro botiquín podría incluir:

• Tiritas, esparadrapo, gasas y un par de vendas.
• Mercurocromo, Betadine o desinfectante similar.
• Termómetro.
• Analgésicos (aspirina, Gelocatil o Nolotil)
• Antipiréticos y antihistamínicos.
• Antidiarreicos y laxantes.
• Antiácido estomacal.
• Pastillas contra el mareo.
• Algún antibiótico de amplio espectro que no debe utilizarse de forma indiscriminada pues se pueden debilitar las defensas.
• Crema de cacao como protección labial.
• Protector solar.
• Repelente de mosquitos.
• Pastillas de cloro para purificar el agua.
• Jeringas desechables con sus agujas.

Si se adquieren medicamentos en países en vías de desarrollo se ha de controlar su fecha de caducidad. En algunos países los medicamentos se venden por unidades de acuerdo con la cantidad recetada por el médico por lo que no es necesario comprar la caja o el frasco enteros.

Enfermos especiales y mujeres embarazadas.

Todas las medidas preventivas son especialmente importantes en pacientes con enfermedades crónicas o bajo circunstancias fisiológicas especiales como el embarazo.

Los enfermos crónicos deben:

• Ir provistos de una información de su dolencia que permita en caso de necesidad conocer su enfermedad.
• Planificar con tiempo su viaje para que su médico pueda tomar las medidas oportunas.
• Llevar medicación suficiente para toda la duración del viaje y unos días más.
• Llevar un breve informe de su médico, a ser posible en inglés.

Los diabéticos deben llevar su medicación por duplicado en la maleta y en la bolsa de viaje por si una de las dos se pierde. Además han de llevar siempre a mano tabletas de glucosa y algún alimento (bocadillo, frutos secos, etc.) Durante el viaje han de respetar los horarios de comidas y caminar unos diez minutos cada dos horas. En los viajes hacia el este o al oeste deben tener en cuenta los cambios horarios a efectos de administración de insulina. En caso de diarreas, han de controlar la glucemia y la presencia de cetonas en orina. Antes de salir de viaje, deben comunicar a la Agencia de Viajes su enfermedad a fin de que se solicite de la compañía aérea comida especial para diabéticos a bordo de los aviones.

Los alérgicos a los huevos deben hacer constar su alergia en caso de vacunarse ya que algunas vacunas están contraindicadas (es el caso de la vacuna de la fiebre amarilla). Los alérgicos a picaduras de avispa o abeja o a según que alimentos (ostras, crustáceos, etc.) deben ir provistos de adrenalina y corticoides para tratar crisis agudas.

Para los pacientes con enfermedades cardiovasculares (insuficiencia cardiaca, angina de pecho o arritmias) no son aconsejables los viajes hasta que hayan pasado unos tres meses desde que su proceso se considere estabilizado. Igualmente deben esperar entre dos y seis semanas los pacientes con infarto de miocardio o accidentes vasculares cerebrales.

Se recomienda que las mujeres embarazadas dejen para su segundo mes de gestación los viajes ya que así habrán superado los problemas comunes del primer trimestre (vómitos, riesgo de embriopatía, etc). Algunas compañías no admiten mujeres en las últimas seis semanas de embarazo y pueden exigir un certificado del médico de la embarazada y el correspondiente descargo de responsabilidades antes de permitirles subir al avión. En el embarazo aumenta el riesgo de tromboembolismo por lo que durante el viaje en avión deberá ejercitar las piernas al menos una vez por hora.

Durante el embarazo, en general, están contraindicadas las vacunas con microorganismos atenuados. En caso de estar embarazada, consulte siempre a su médico antes de iniciar un viaje y de inocularse una vacuna. El paludismo es especialmente grave en estas circunstancias, tanto para la madre, como para el feto, por lo que deberán extremarse las medidas de protección para evitar la picadura de mosquitos.

A part dels medicaments que per raons específiques ens han estat receptats i dels quals, com ja s'ha dit, cal anar proveïts suficientment per a tot el viatge, sense oblidar dur també la recepta corresponent, és aconsellable prepara la nostra pròpia farmaciola que resolgui la petita emergència que pugui sorgir (Recordem que en alguns països serà difícil trobar al moment una farmàcia).

La nostra farmaciola podria incloure:

• Tiretes, esparadrap, gasos i un parell de benes.
• Mercurocrom, Betadine o desinfectant similar.
  Termòmetre.
• Analgésics (aspirina, Gelocatil o Nolotil) Antipiréticos i antihistamínics.
• Antidiarreics i laxants.
• Antiácid estomacal.
• Pastilles contra el mareig.
• Algun antibiòtic d'ampli espectre que no ha d'utilitzar-se de forma indiscriminada doncs és poden afeblir els defenses.
• Crema de cacao com protecció labial.
• Protector solar.
• Repelent de mosquits.
• Pastilles de clor per a purificar l'aigua.
• Xeringues d'un sol ús amb els seves agulles

Si s'adquireixen medicaments en països en vies de desenvolupament s'ha de controlar la seva data de caducitat. En alguns països els medicaments és venen per unitats d'acord amb la quantitat receptada pel metge pel que no és necessari comprar la caixa o el flascó sencers.

Malalts especials i dones embarassades. Totes les mesures preventives són especialment importants en pacients amb malalties cròniques o sota circumstàncies fisiològiques especials com l'embaràs.

Els malalts crònics han de:

• Anar proveïts d'una informació de la seva dolència que permeti en cas de necessitat conèixer la seva malaltia.
• Planificar amb temps el seu viatge perquè el seu metge pugui prendre els mesuris oportunes.
• Dur medicació suficient per a tota la durada del viatge i uns dies més.
• Dur un breu informe del seu metge, si pot ésser en anglès.

Els diabètics han de dur la seva medicació per duplicat en la maleta i en la bossa de viatge per si una dels dues és perd. A més han de dur sempre a mà tabletes de glucosa i algun aliment (entrepà, fruits secs, etc.) Durant el viatge han de respectar els horaris de menjars i caminar uns deu minuts cada dues hores. En els viatges cap a l'aquest o a l'oest han de tenir en compte els canvis horaris a l'efecte d'administració d'insulina. En cas de diarrees, han de controlar la glucemia i la presència de cetones en orina. Abans de sortir de viatge, han de comunicar a l'Agència de Viatges la seva malaltia a fi que se sol·liciti de la companyia aèria menjar especial per a diabètics a bord dels avions.

Els al·lèrgics als ous han de fer constar la seva al·lèrgia en cas de vacunar-es ja que algunes vacunes estan contraindicades (és el cas de la vacuna de la febre groga). Els al·lèrgics a picades de vespa o abella o a segons que aliments (ostres, crustacis, etc.) han d'anar proveïts d'adrenalina i corticoides per a tractar crisi agudes.

Per als pacients amb malalties cardiovasculars (insuficiència cardiaca, angina de pit o arritmies) no són aconsellables els viatges fins que hagin passat uns tres mesos donis que el seu procés és consideri estabilitzat. Igualment han d'esperar entre dues i sis setmanes els pacients amb infart de miocardi o accidents vasculars cerebrals.

És recomana que les dones embarassades deixin per al seu segon mes de gestació els viatges ja que així hauran superat els problemes comuns del primer trimestre (vòmits, risc de embriopatía, etc). Algunes companyies no admeten dons en els últimes sis setmanes d'embaràs i poden exigir un certificat del metge de l'embarassada i el corresponent descarrec de responsabilitats abans de permetre'ls pujar a l'avió. En l'embaràs augmenta el risc de tromboembolisme pel que durant el viatge amb avió haurà d'exercitar els cames almenys una vegada per hora.

Durantl'embaràs, en general, estan contraindicades els vacunes amb microorganismes atenuats. En cas d'estar embarassada, consulti sempre al seu metge abans d'iniciar un viatge i d'inocular-s'uneixi vacuna. El paludisme és especialment greu en aquestes circumstàncies, tant per a la mare, com per al fetus, pel que haurien d'extremar-se'ls mesuris de protecció per a evitar la picada de mosquits.