Civitavecchia (Roma – Vaticà) – Guia d’Escala de Port Mediterrani Occidental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)

CIVITAVECCHIA   ROMA (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano) (adquireix el bitllet del bus turístic de Roma)

CIVITAVECCHIA

Significa ciutat vella i és una ciutat i municipi de la província de Roma a la regió del Laci. El seu port en el mar Tirrè dista 85 kms de Roma. És un important port de creuers i ferries que la uneixen amb Còrsega, Sardenya i Barcelona. .

UNA MICA D’HISTÒRIA

La ciutat actual ocupa un antic assentament etrusc. El port és de temps de Trajano, s. II. En l’Alta Edat Mitjana, va ser baluard bizantí, en el 828 va passar a mans dels sarraïns i posteriorment comprat pels Estats Pontificis, que ho va fer port lliure amb Inocenci XII en 1.696. Els francesos el van prendre en 1.849. El tren la uneix amb Roma des del 16 d’abril de 1.859. Recuperada pels Papes en 1.870. Va ser durament bombardejada durant la II Guerra Mundial. Arribar a Civitavecchia permet visitar molts paratges d’època etrusca, però el normal és visitar Roma. Si no volem visitar Roma la ciutat ens ofereix alguns punts d’interès o podem llogar un cotxe i visitar els voltants, ja que el temps d’escala acostuma a ser bastant ampli.

Desembarcament : Els creuers amarren bastant lluny del centre, però hi ha servei gratuït d’autobusos de l’Autoritat Portuària fins a l’entrada del port amb freqüència. En l’entrada del port és on trobarem els taxis.

ROMA

Coneguda com la ciutat eterna. Podem relatar els seus monuments i punts d’interès per centenars, caòtica quant al tràfic, però ens seduirà a cada pas que donem per la ciutat.

BREU HISTÒRIA

Capital d’Itàlia, travessada pel riu Tíber. Fundada per Ròmul en el 753 a. C. sobre una antiga població etrusca passa a ser una gran potència a partir del s. III després de derrotar als cartaginesos en el 146 a. C. La seva major esplendor va ser sota el mandat de l’emperador Dioclecià (284-305), convertint-se en capital de l’imperi occidental fins al 476. A partir de l’Edat Mitjana va viure nombrosos enfrontaments entre papes i emperadors, i en 1.870 es converteix en capital del Regne d’Itàlia.

VISITES DESTACADES

Se’ns farà curta l’escala per visitar aquesta increïble ciutat. Museus, Monuments, Basíliques, Places… Per aquest motiu i com pot ser que ja coneguem la ciutat o que realitzem diverses vegades l’escala anem a dividir-la en zones, això sí, això és un suggeriment i la veritable visita serà la que més us vingui de gust. Destacarem com a punts culminants: S. Pedro i els Museus Vaticans, amb la Capella Sixtina, Fontana de Trevi, Piazza Spagna, Basílica de Sta. María la Major, Piazza Navonna, el Pantheón, Monument a Vittorio Emanuelle, S. Pietro in Víncoli, Coliseu, Basílica de S. Juan de Letrán, Fòrums Imperials i molt més que és impossible reproduir. Solament hi ha en l’actualitat 2 línies de metro, per la qual cosa els autobusos són importants, però hi ha parades de metro en punts estratègics que ens permetran moure’ns amb major velocitat entre alguns d’ells.

Zona Fòrums, Coliseu, Sant Pietro in Vincoli : Acull les restes arqueològiques més destacats de la ciutat i la situaríem entre el Coliseu i la Piazza Venezia, incorporant San Pietro in Víncoli per la seva proximitat al Coliseu.

SAN PIETRO IN VINCOLI

(Metro Via Cavour). Aquesta església fundada en el s. IV per Leon I per albergar les cadenes de Sant Pere, que veurem en una urna sota l’altar major, conté el Moisés de Miguel Angel, esculpit per a la tomba de Julio II. Una escultura que transmet força, feresa i al mateix temps divinitat.

COLISEU (Metro Colosseo). Es va iniciar la seva construcció en el 72 d. C. amb Vespasià i es va inaugurar en el 80 d. C. amb Tito amb el nom d’Amfiteatre Flavio. Va ser exemple per a molts altres amfiteatres. De la seva imponent decoració no queda gran cosa, donats els múltiples usos que ha tingut: pedrera en l’edat mitjana, el metall es va usar per a armament en les guerres mundials. El seu perímetre supera els 500 metres i ens mostra 3 arqueries superposades, dòric toscà, jònic i corinti. Pels seus 80 portes podien accedir fins a 50.000 espectadors. Els seus passadissos i galeries interiors permetien una ràpida evacuació. L’entrada era gratuïta, sent col·locada la població en funció del seu rang social, com més rics i poderosos més prop de la sorra. La festa d’inauguració va durar 100 dies. Els espectacles eren espectaculars, amb tot tipus d’animals: lleons, elefants, hipopòtams, girafes… Però el més desitjat eren les lluites entre Gladiadors. Obtindrem la millor panoràmica des del Colle Oppio per sobre de l’estació de metro. A l’altre costat de la plaça apreciarem les restes de l’escola de gladiadors.

ARC DE CONSTANTÍ gairebé pegat al Coliseu, és un dels més famosos arcs de Triomf romans. Construït en el 315 d. C. per commemorar les seves victòries sobre Magenci.

FÒRUM ROMÀ : Una mica més enllà de l’Arc de Constantí podrem accedir al Fòrum, punt principal de tota població romana que albergava els principals edificis de culte i civils. Conté més de 25 construccions destacant: Temple de Saturn, antic Rei Déu d’Itàlia; els Rostra, des d’on es parlava al poble; Arc de Sèptim Sever, aixecat en el 203, un dels edificis millor conservats del recinte. la Cúria, antiga seu del senat, en les seves escales va ser assassinat Juli Cèssar, avui veiem una reconstrucció; Basílica de Magenci, iniciada per Magenci i acabada per Constantí en el s. IV. Restes de l’enorme escultura de Constantí, Temple de Antonino i Faustina, del s. II. En l’actualitat la seva façana es correspon amb l’església de S. Lorenzo in Miranda; Columna de Foques, del 608; Arc de Tito, per la seva campanya a Jerusalem; Casa i Temple de les Vestals, Temple de Castor i Polux, el més antic del Fòrum, dedicat a les dues divinitats que van ajudar a Roma en la victòria del Llac Regilio; Basílica Júlia, iniciada per Cèssar i acabada per August.

FÒRUMS IMPERIALS : Durant el període imperial, els emperadors van construir nous espais públics entre l’Antic Fòrum i el barri de la Subura. Ho veiem en el costat dret de la Via Dei Fori Imperiali, en direcció a la Piazza Venècia. El primer d’ells és el Fòrum de Nerva o Fòrum Transitorium; li segueix el Fòrum d’August, amb el temple, molt deteriorat, de Mart Ultor, el Mart venjador; després el Fòrum de Cèssar, el primer i un dels més deteriorats i al final, el Fòrum de Trajano, del s. II, amb tres grans recintes: els mercats, amb les tendes més importants de la ciutat; la Basílica Ulpia, que va haver de ser gegantesca, i la Columna Trajana, monument en el seu honor sent enterrat a la seva base i que descriu les seves victòries sobre els Dacis, en 200 m, de relleus en espiral. En el s, XIV, es va canviar l’escultura de l’Emperador en el seu cim, per una de Sant Pere.

EL PALATÍ : Aquí es va iniciar tot segons la llegenda, Ròmul i Remo van ser criats per la lloba en una gruta d’aquest pujol. Com a tradició els emperadors romans fixaven la seva residència en ella. En el s. XVI, els Farnesi la van convertir en el seu palau. Destaquem 3 recintes: la Domus Flavia; la Domus Augustiana, residència de l’emperador; i la Casa de Livia, esposa d’August, que conserva interessants frescs.

CIRC MÀXIM (Metro Circ Mássimo) : Des del pujol del Palatí podem baixar a l’antic Circ Màxim. En l’actualitat una simple esplanada de terra, però que va albergar les més importants carreres en l’antiguitat. Tenia dos obeliscos que avui podem veure a la Plaça del Popolo i a la Plaça de Sant Joan de Letrán. La tradició diu que va ser aquí on es va produir el rapte de les Savines per Ròmul i els primers romans.

TERMES DE CARACALLA Es va iniciar la seva construcció a principis del s. II sota mandat de l’emperador Caracalla, i es va acabar al final de la dinastia dels Severs. Podia acollir unes 1.500 persones i es gestionava com un club social, que era la seva funció. Hi havia vestuaris; banys d’aigua calenta (caldarium); banys d’aigua freda (frigidarium); banys turcs i una gran piscina. Comptava amb també amb gimnasos, magatzems, sales de reunions, etc. Avui està bastant descurat, però encara podem imaginar-nos com va ser. S’utilitza per a concerts a l’aire lliure.

CAPITOLI El pujol més famós de Roma. En la Via del teatre de Marcelo, trobem 2 grans escalinates: la de l’esquerra, amb més graons ens condueix a l’església de Santa María in Aracoeli; i l’altra a la Plaça del Campidoglio.

SANTA MARIA IN ARACOELI, consagrada en el s. VI, té columnes provinents d’edificis clàssics propers, ha estat modificada diverses vegades. El sostre del s. XVI, té motius navals que recorden la victòria de Lepant. En el seu interior destaca el Sant Bambino, un nen Jesús del s.VI, en fusta d’olivera de l’hort de Getsemaní.

PLAZA DEL CAMPIDOGLIO La part superior de l’escala està flanquejada per les estàtues de Castor i Polux. De front veiem el Palazzo Senatorio, que acull l’Ajuntament de la ciutat. A la dreta està el Palazzo dei Conservatori i a l’esquerra el Palazzo Nuovo. La Plaça deu la seva aparença a Miguel Angel, reestructurada per ordre del Papa Pau III a mitjans s. XVI. Obra seva són el dibuix del paviment. el Palazzo Nuovo, i va reformar les façanes dels altres 2 palaus, incloses, les fonts d’aquest últim. En el centre de la Plaça sorprèn un pedestal buit, que fins a fa alguns anys acollia l’estàtua eqüestre de l’emperador Marc Aureli, salvada durant l’edat mitjana per creure que era de l’Emperador Constantí. Ara la podem veure en els Museus Capitolins.

MUSEUS CAPITOLINS Situats en els Palaus Nuovo i de Conservatori. Daten de 1.471 gràcies a una donació del Papa Sixte IV. Destaquen entre les seves obres La lloba Capitolina, símbol de Roma, en bronze etrusc del s. VI a. C. Els bessons es van afegir en el s. XV; el Espinari del s. I a. C.; Gàlata moribund; el Faune embriac; la Venus Capitolina; i l’estupend Mosaic de les Colomes, trobat en la Vila Adriana, en el Tívoli. Abans d’abandonar-ho hi ha una última cosa a realitzar, anar a la part posterior del Palazzo Senatorio i contemplar unes fantàstiques vistes dels Fòrums Republicans.

MONUMENT A VICTOR MANUEL I Commemora la Unitat italiana des del 1.911. En el centre veiem l’estàtua eqüestre del rei Víctor Manuel I, primer rei del país. Acull la tomba al soldat desconegut, custodiada 24 hores per una parella de soldats. Obra de Giuseppe Sacconi, es va inspirar en les formes clàssiques, però la seva enorme grandària i, especialment, el seu marbre blanc, li han fet ser poc valorat pels romans que ho solen anomenar, el Pastís anglès o la Màquina d’escriure.

PIAZZA VENEZIA En un costat veiem el Palazzo Venècia, construït per ordre del Cardenal Pietro Barb, que ha estat residència estiuenca dels Papes; ambaixada veneciana i seu del Govern en temps de Mussolini, que sortia a la balconada per arengar a les masses. Acull el Museu de Palau, amb esplèndides sales decorades i plenes d’importants obres d’art, destacant pintures de Giorgione o Veneciano i escultures de Arnolfo di Canvi i Fiesole.

ESGLÉSIA DE IL GESÚ Darrere del Palazzo Venècia. És la primera església jesuïta de Roma. Després de la mort de Sant Ignasi, el Cardenal Alejandro Farnesio, va pagar la seva construcció. Obra de Jacopo Barozzi, que va servir de patró per a les esglésies jesuítiques de tot el món: púlpits laterals per a una predicació accessible a la major quantitat de creients i altar elevat per mostrar sense dificultat l’Eucaristia. La façana i la cúpula són obra de Giacomo della Porta. En el seu interior, destaca la Glòria del Nom de Jesús en la volta de la nau central, obra barroca de Baccicio; a l’esquerra del creuer, la Capella de Sant Ignasi, amb les restes del sant. Projectada per Dell Pozo és considerada una obra mestra del Barroc.

Zona Via del Corso : L’autobús 117 va des de Piazza Venezia fins a Piazza del Popolo recorrent la Via del Corso. principal artèria del centre de la ciutat, anomenada així per les carreres de cavalls que acollia. Abandonant aquesta Via durant el camí, a dreta i esquerra trobem la majoria dels monuments destacats de la ciutat, sobretot fonts i places.

PALAZZO DORIA PAMPHILI

Amb una destacada col·lecció de pintura iniciada en el s. XVIII per Inocenci X, dels Pamphili, i engrossida successivament pels següents membres de la seva família i de la família Dòria. Podem veure obres de Tiziano, Caravaggio i Rafael o Velázquez i Rubens.

SANTA MARÍA SUPRA

MINERVA I OBELISC Ocupa l’espai d’un antic temple dedicat a Minerva. Sorprèn el seu interior, sent un dels escassos edificis gòtics de Roma, el seu sostre blau i decoració policroma li donen un aire especial. Destaquen les tombes de Fra Angèlic i de Santa Catalina de Siena i l’estàtua del Redemptor de Miguel Angel. Enfront de la seva façana veurem el famós Elefant de Bernini que aguanta sobre el seu llom un obelisc egipci del s. III a. C.

EL PANTEÓ : Construït per Agrippa en el 25 a. C. i reconstruït per Adriano, en el 118 d. C. La seva perfecta conservació és gràcies a Bonifaci IV que molt aviat ho va convertir en l’església de Santa Maria dels Màrtirs. El seu interior és impressionant, marbres de diferents colors reflecteixen el sol que penetra per una única obertura situada en el centre de la seva cúpula. Les seves dimensions són sorprenents: 43 x 43 metres. En el seu interior descansen les restes dels reis Umberto I i Victor Manuel II, però la més visitada és la de Rafael. Segons la tradició, el baldaquí de Sant Pere, es va construir fonent part del bronze del seu pòrtic.

PIAZZA NAVONA : Antigament va ser l’estadi de Domicià, d’aquí la seva forma el·líptica. En l’actualitat acull artistes ambulants, pintors, manyagues, músics, etc. a més de multitud de turistes i joves romans que arriben amb el capvespre. En el centre les tres fonts, destacant la del centre, la més famosa, la dels Quatre Rius, de Bernini, que data de 1.651, que representa els rius Ganges, Danubi, Nil i Riu de la Plata. Diu una llegenda urbana que Bernini va posar una bena en els ulls de l’estàtua que representa el Nil per mostrar el seu rebuig a l’obra de Borromini, el seu major rival, identificada en l’església de Santa Inés. Uns altres diuen que el motiu era el desconeixement d’on naixia el Nil en aquella època

SANTA AGNESE IN AGONE : Acabada per Borromini, construïda on va ser martiritzada Santa Inés, sent exposada nua i que, miraculosament, els seus cabells van créixer i créixer fins a cobrir el seu cos. Les seves restes estan en les Catacumbes de Santa Inés Extramurs. Destaques la cripta, amb algunes restes arqueològiques. Des de Piazza Navonna, tornem a Via del Corso passant per l’església de Sant Luigi dei Francesi, decorada per Caravaggio. I seguint per la Via de Pietra, trobem un curiós edifici, amb columnes clàssiques, provinents del temple d’Adriano, incloses en un edifici del s. XVI, és la Borsa de Roma.

FONTANA DI TREVI : La font més coneguda de Roma i de les més famoses del món. Realitzada a la fi del XVIII per Nicola Salvi on en l’antiguitat arribava l’aqüeducte del Acqua Virgo. Va aprofitar el mur del Palazzo Poli creant un fantàstic conjunt amb forma d’arc de triomf.

PIAZZA COLONNA : El més destacat és la Columna de Marco Aurelio, del 196 d. C., després de la seva mort. Similar a la de Trajano, narra, dues guerres, la Germànica i la Sarmàtica. En un costat de la plaça està el Palazzo Chigi, de Jacopo della Porta, seu de la Presidència del Consell de Ministres. A l’esquerra, la Plaça de Montecitorio amb el gran palau del mateix nom, de Bernini i seu de la Cambra de diputats. Seguint per la Via del Corso, a la dreta trobem la Via del Tritone, que acaba en la Fontana del Tritone, de Bernini.

PIAZZA SPAGNA I ESCALINATA : (Metro Spagna) Més endavant de la Via del Corso, i també a la dreta carrers comercials, sobretot la Via Condotti, que ens condueix entre espectaculars aparadors a la Plaça d’Espanya. Lloc de reunió de la joventut romana i turistes de tot arreu del món. Destaca l’escalinata de la Trinita al Monte, d’estil barroc, obra de Francesco de Sanctis a principis del XVIII. A la primavera és espectacular en quedar coberta de flors. En el cim, l’església de la Trinitá dei Monti, amb façana del XVI, de Modeno i l’obelisc Salustià. En la part baixa de l’escalinata la Font de la Barcacia, del pare de Bernini.

MAUSOLEU D’AUGUST I ARA PACIS : Tornem a la Via del Corso i cap a l’esquerra prenem la Via del Ara Pacis i trobem un fantàstic conjunt de monuments de l’antiga Roma, importants i ben conservats, però poc visitats. El Mausoleu d’August, mostra del poder d’aquest emperador. Va arribar a mesurar 87 metres d’ample per gairebé 40 metres d’alt amb dos cilindres concèntrics recoberts de marbre Travertí que suportaven la seva grandiosa estàtua en bronze. Està una mica deteriorat, però ens permet imaginar la seva grandesa. El Ara Pacis és del millor conservat de l’antiga Roma. Altar en honor d’August després del seu retorn de la Campanya d’Hispània i les Gàlies. Es va reconstruir en 1.938 amb motiu del bimil·lenari d’August. Entre els seus relleus destaquen el de la deessa Tellus, terra, acompanyada per dues nimfes representant l’aire i l’aigua, i que és considerat un dels millors de l’art romà i els de les Processons, en les cares nord i sud, mostrant amb gran realisme la família imperial. De nou en la via del Corso arribem a la Piazza del Popolo, fi del passeig pel centre de Roma.

PIAZZA DEL POPOLO : (metro Flaminio) Gran plaça amb forma el·líptica dissenyada per Giuseppe Valadier combinant elements per donar-li simetria i proporció. Destaquen:

SANTA MARIA DEI MIRACOLI I DEL MONTESANTO Esglésias a banda i banda de la Via del Corso, projecte de Rainaldi, i acabades per Bernini.

SANTA MARÍA I PORTA DEL POPOLO. La porta és obra de diferents artistes i era l’entrada a la ciutat per la Via Flamínia. Al seu costat Santa Maria del Popolo, construïda en 1.472 per mandat de Sixte IV. En el seu interior: La Capella Chigi, projecte de Rafael i decorada per Lorenzetto, Sebastiano del Piombo i Bernini; la Capella Cerasi, amb obres de Caravaggio; la capella Cybo, obra de Fontana; o la Rovere, amb frescs de Pinturicchio

EL PINCIO : Pel lateral dret de la plaça podem accedir a la Balconada de Napoleó, en els jardins del Pincio, obra de Valadier. Des d’aquesta balconada hi ha unes fantàstiques vistes de Roma, especialment al capvespre Una altra bona panoràmica la podrem obtenir seguint la Via Trinitá a la Muntanya per arribar a la part alta de la Piazza di Spagna, ja comentada abans. Com a cosa curiosa, si prenem la Via Gregoriana, trobarem una casa curiosa, en la qual les seves finestres i portes, representen monstres diabòlics amb les seves gargamelles obertes.

Zona Plaza de la República i Basíliques Majors : Anirem de la modernitat a l’antiguitat, Des d’un edifici funcional com és l’estació de tren Términi, a l’arquitectura de les basíliques de Santa María la Major i Sant Joan de Letrán.

PLAZA DE LA REPÚBLICA : (Metro Repubblica) Construïda en concloure la unificació italiana en l’espai que van ocupar les Termes de Dioclecià, les més grans de la Roma antiga, amb capacitat per més de 3.000 persones. Les restes més destacades de les termes estan a l’església de Santa María degli Angeli i e Museu Nazionale Romano. Hi ha una font en el centre coneguda com la de les Nàyades. 4 estàtues femenines tombades sobre un animal representant diferents formes d’aigua: marina, dolça, estancada i subterrània.

SANTA MARÍA DEGLI ANGELI : Miguel Angel va remodelar l’església sobre les ruïnes romanes. No va concloure el projecte i va ser Vanvitelli qui la va acabar de forma totalment diferent.

MUSEU NAZIONALE ROMANO : Ocupant part de les antigues termes de Dioclecià, un convent amb el seu claustre i darrerament, el Palazzo Massimo a l’altre costat de la Plaça Conté importants obres d’Art antic, que inclouen algunes col·leccions particulars, família Ludovisi, per exemple. Hi ha moltes tancades al públic i dóna una gran sensació de desordre. Destaquen: Tron Ludovisi, Atenea Parthenos , el Discòbol Lanzellotti i el Púgil en repòs.

SANTA MARÍA LA MAJOR : (Metro Termini) Coneguda com la Basílica dels espanyols. Té el seu origen en la llegenda, segons la qual la Verge es va aparèixer en somni al Papa Liberi en la nit del 5 d’Agost de l’any 352, dient-li que havia de construir una església en el lloc que al matí següent aparegués nevat. El pujol del Esquilino va aparèixer nevat i en ell s’assenta l’actual basílica. El miracle es commemora cada 5 d’Agost cobrint la plaça de flors com si fos la neu. La seva façana principal dóna a la Pl. de Santa María la Major, amb una columna en el centre procedent dels fòrums romans, amb una estàtua de la Verge amb el Nen del s. XVII. Al segle XVIII es va rehabilitar  la façana principal, segons projecte de Ferdinando Fugida, realitzant una façana aparador de la primitiva decorada amb fantàstics mosaics. L’interior conserva la seva estructura original de tres naus amb petites modificacions. Destaca el seu artesonat que es diu va ser realitzat amb el primer or portat d’Amèrica per Colom; el sòl, obra dels germans Cosmati, autors de molts dels sòls de les esglésies romanes; mosaics de la part superior de la nau central, de l’arc triomfal i de l’absis; les Capelles Sixtina i Paulina al fons de les naus laterals; i esdiu que sota el baldaquí està el pessebre on va néixer el nen Jesús. Molt a prop, en la Via Santa Prassede 9, l’església de Santa Prassede, fundada en el s. XI, en la qual destaquen els mosaics que la decoren, especialment la capella de Sant Zenó, en la nau lateral dreta.

BASÍLICA DE SANT GIOVANNI IN LATERANO : (Metro Sant Giovanni) La primera església de la cristiandat i catedral de Roma. Es creu que els terrenys van ser donats per de l’emperador Constantí l’any 313, després de l’edicte de Milà. El palau Laterano va ser residència dels Papes fins al seu trasllat a Avignon. No queda gens de l’antiga basílica i en general resulta més freda que Santa María la Major. En la seva façana, del s. XVIII, destaca les impressionants figures de Crist i els Apòstols, obra de Galilei. L’interior, amb cinc naus, està revestida de marbre. El artesonat del sostre de la nau principal i el sòl i son obra dels Cosmati; mereixen especial esment el baldaquí gòtic i les grans estàtues de la nau central, sense oblidar el Claustre, de Vassalletto, amb bastants restes de la basílica primitiva i la primera pilastra de la dreta amb restes d’un fresc de Giotto, Fora trobem alguns punts d’interès: La Scala Santa, portada per Santa Elena des del palau de Ponci Pilats. En la seva part superior es troba el Sancta Santorum, capella privada del Papa; el Triclini Lleonià, tros de mur decorat amb mosaic a la dreta, a la plaça de la Sant Giovanni que formava part del menjador del Papa Lleó III; i el Baptisteri, de forma octogonal, dels primers edificis del recinte.

Zona De la Illa Tiberina al

Teatre de Marcello

ILLA TIBERINA : Petit tros de terra a la meitat del Tíber, on es reunien les diferents tribus del Laci per comerciar. En el s. III a. C. es va construir un temple dedicat a Esculapi, déu de la salut que la va vincular per sempre a la medicina.

SANTA MARÍA IN

COSMEDIN : Construcció del s. VI. Sòl, baldaquí i cor obra dels germans Cosmati. Però és més coneguda per la Bocca della Veritá, del s. IV a. C. que es diu que té la facultat de mossegar la mà dels mentiders.

TEMPLES DEL FÒRUM

BOARI : Del període republicà, molt bé conservats. El Fòrum ho formen dos edificis: El Temple de Portuno de forma rectangular i columnes jòniques i el Temple d’Hèrcules Vencedor de forma rodona.

ARC DE JANO : D’època de Constantí situat en l’extrem del Fòrum Boari. Destaca per estar format per quatre cares, aixopluc dels comerciants en l’antiguitat.

SANT NICOLA IN CARCERE : Construïda a partir de restes de temples romans. Ens sorprendrà una gran cúpula que apunta per sobre de la resta dels edificis, és de la Sinagoga, en els seus voltants trobem el famós Ghetto jueu romà.

TEATRE DE MARCELO : És el monument més destacat de la zona, construït en el s. I per l’emperador August per recordar al seu nebot Marcelo. Si ens fixem veurem sobre la seva estructura un altre edifici, el Palazzo Orsini, de Peruzzi. Al seu costat 3 altes i elegants columnes, l’única cosa que queda del Temple d’Apol·lo, del s. II.

Zona El Quirinale, Tritone i Via Veneto : El Quirinale és el més alt dels 7 pujols de la ciutat. Podem arribar per Via XXIV de Maggio després dels Mercats de Trajano o per la Via Della Dataria, si estem prop de la Fontana di Trevi. La Plaça del Quirinale alberga el palau del mateix nom, iniciat en 1.574 i finalitzat en 1.730. És on resideix el President de la República. A la plaça Barberini trobem la Fontana del Tritone, una de les obres més conegudes de Bernini. El Palazzo Barberini, al costat de la font anterior, és un dels palaus barrocs més destacats de la ciutat. Conté la Galeria Nacional d’Art Antic. La Via Veneto és una dels carrers més coneguts de Roma. Va destacar en els anys 60 pels artistes que la freqüentaven i que van convertir els seus establiments en els principals cafès i restaurants de la ciutat.

Camp dei Fiori : Situat entre el riu Tíber i el Corso Vittorio Emanuele II. El primer monument destacat és l’Església de Santa Andrea della Valle, acabada per della Porta en els inicis del XVII. En el seu interior sobresurt les tombes dels Papes Picolomini i la seva cúpula, és la major de Roma després de Sant Pere. Poc després, arribem a la plaça de Sant Pantaleó, amb els museus Barraco, en el palau de la Piccola Farnesina, amb una destacada col·lecció d’escultura clàssica i el Museu de Roma. Creuem el Corso i per Via Baullari, arribem al Camp dei Fiori. En ell se celebra el mercat diari més popular i típic de Roma, amb l’estàtua de Gioirdano Bruno en el centre de la plaça. En els seus voltants dos palaus interessants: el Palazzo Farnese, renaixentista obra de Sangallo el jove i M. Angel i el Palazzo Spada, acabat per Bernini i Borromini amb la Galeria de Columnes, joia de la perspectiva obra de Borromini. Creuant el riu Tiber, iniciem la visita del Trastevere.

Trastevere : Nom que li ve d’estar a l’altre costat del Tiber. Destaquen l’església de Santa María in Trastevere pels seus mosaics; l’església de Sant Pietro in Montorio que el seu templete és de Bramante; el Palazzo Corsini, Galeria Nacional d’Art Antic. Però el més característic són els seus restaurants, els seus estrets carrers i una sensació de vida de barri, Altres Monuments

CATACUMBES Les més importants són les de Sant Calixte, amb quatre nivells i les millor conservades, surt l’autobús amb bastant freqüència des d’una parada al costat de Sant Joan de Letran, seguint la Via Appia Antica, tanquen durant el migdia. També en aquesta via trobem les de Sant Sebastiano, menys espectaculars i les de Domitilla, les més grans de Roma. Prop de la Via Appia es troba la Via Ardeatine, amb les Fosses Ardeatines, unes antigues pedreres romanes, famoses per ser una fossa comuna dels més de 300 presoners afusellats pels nazis el 24 de març de 1.944, ara és un monument a la Resistència.

MUSEU VILA GIULIA I GALERIA BORGHESE : (Metro Flaminio o Autobús 910 des de Termini o 53 des de Piazza Barberini) Un dels museus més importants de la ciutat el trobem en els Jardins de Vila Borghese, el Museu Vila Giulia amb la millor col·lecció d’Art Etrusc del món, destacant la Cista Ficoroni, el Sarcòfag dels esposos i una esplèndida reconstrucció d’un Temple Etrusc. L’edifici també és destacable, sobretot el Ninfeo, pels seus mosaics. L’altre museu a destacar és el Borghese, amb col·leccions d’escultura, destacant obres de Bernini, especialment el David, Apol·lo i Dafne i el Rapte de Proserpina, i de pintura, amb obres entre uns altres de Rafael, Caravaggio, Giorgione i Tiziano.

EL VATICÀ

És l’estat més petit del món, dins de la ciutat de Roma. La seva història és gairebé tan llarga com la del cristianisme, passant igualment per períodes de gran esplendor i uns altres de dura persecució.

Una mica d’història

La seva ubicació es correspon amb el que en el s. I era el circ de Neró i Cal·lígula; en ell se celebraven carreres de cavalls i algunes execucions En el s. II, es va construir una església amb la mateixa fi que l’actual, honrar el cos del primer Papa, Sant Pere. Amb el pas del temps, el poder del Vaticà va anar augmentant, arribant a ser una gran potència en l’edat mitjana, creixent en extensió i amb ingressos majors que molts dels països europeus. Va ser una època en la qual les famílies més riques s’enfrontaven per que el Papa fos un membre de la seva família, cada elecció papal era una autèntica intriga palatina.

Castello Sant’Angelo

San Pedro Poc després va arribar l’exili a Avignon, que es va convertir en residència papal. Amb el retorn a Roma el poder va anar en augment. Poc abans de la Unificació italiana encara dominava gran part de la Itàlia central. En 1.929 amb el tractat de Letrán es van fixar les fronteres de l’estat Vaticà. Avui dia té tot tipus de serveis, passaport propi, el seu propi servei postal, sobretot per a col·leccionistes i la seva pròpia emissora de radi, Radi Vaticà.

QUE VEURE

CASTEL SANT´ANGELO : (Autobús 64 des de Piazza Venècia) Amb tres funcions des de la seva construcció, en principi el mausoleu d’Adriano, en l’Edat Mitjana, presó i més tard fortalesa papal. En l’actualitat és un museu, destaquen algunes sales: les presons històriques, la Sala Paolina, de temps de Pablo III, la biblioteca, i la terrassa superior, amb molt bones vistes de la ciutat. Davant ell, l’esplèndid Ponte S. Angelo, amb escultures de l’escola de Bernini, que presenten elements relacionats amb el martiri de Jesús. Situat al principi de la Via della Conciliacione, que condueix al Vaticà.

PLAÇA SANT PERE : (Autobús 64 des de Plaza Venècia) Si existeix un edifici que no deixa indiferent, és sens dubte la basílica de Sant Pere. Arribem des de Via de la Conziliacione, construïda en 1.937, sobre el terreny que ocupaven alguns barris medievals. Accedim a la Plaça Sant Pere, obra impressionant de Bernini de meitat del s. XVII, amb els seus 284 columnes, 88 pilastres i coronada per multitud d’estàtues. En el centre l’obelisc egipci, portat des de Heliòpolis per al circ de Neró.

LA BASÍLICA DE SANT PERE : El Papa Nicolau V va sol·licitar un projecte de reforma de la basílica del s. II quan en el s.XV començava a estar malmesa, i més tard Juli II va decidir construir una nova. El primer projecte va ser de Bramante, iniciat en 1.506, altres arquitectes el van succeir, inclòs Rafael, aportant cadascun coses noves. En 1.546 va arribar Miguel Angel, va fer el major desenvolupament fins a la seva mort en 1.564. A principis del XVII, per mandat del Papa Pau V, es va allargar la nau central, i per fi va ser consagrada al novembre de 1.626. La seva façana mesura 115 metres de llarg i 45 d’alt coronada per espectaculars estàtues d’uns 6 metres de Crist, els Apòstols i Sant Joan Baptista. S’accedeix per 5 portes, la de més a la dreta és la Porta Santa, que només s’obre en any Sant. Una vegada dins destaca per les seves enormes dimensions. Naus altíssimes, marbres de molts colors… Destaquen entre les obres que podrem veure la Pietat de Miguel Angel, entrant a l’esquerra, l’Estàtua de Sant Pere assegut en el seu tron, en la nau central, el Baldaquí sobre l’altar Papal, de Bernini; les Grutas Vaticanes, amb les tombes de molts papes, el monument al Papa Alexandre VI, a l’esquerra de l’absis, de Bernini i l’enorme Cúpula de Sant Pere, 132 metres d’altura. (no es permet l’accés si no es va vestit adequadament)

LA CÚPULA : Des de la seva part més elevada tenim una de les millors vistes de la ciutat. S’accedeix per la part dreta amb un ascensor fins a la base de la cúpula, des d’on queden uns 500 graons al voltant de la cúpula per arribar a la terrassa en el més alt.

ELS MUSEUS VATICANS : (Metro Ottaviano) Tanca diumenges i festes religioses. Considerat un dels més grans del món. L’accés és per una escala en espiral, que ens portarà a l’última planta. Les obres estan molt ben organitzades, en diferents recorreguts, a triar segons el temps disponible. Una visita completa necessita més d’un dia, així que cal escollir si solament disposem d’un dia. L’itinerari més curt ens mostrarà les sales essencials, destacant la Capella Sixtina, 40 metres de llarg i 13 d’ample, decorada amb els coneguts frescos de Miguel Angel que avui es pot veure amb els seus colors originals. També destaquem les Estades de Rafael, la sala dels Originals Grecs, la dels mapes Geogràfics, el Museu Gregorià Egipci, la Pinacoteca, entre unes altres. Per evitar les pesades cues, és aconsellable reservar amb antelació l’entrada, encara que costa una mica més s’estalvia molt temps i cansament, o bé si volem fer una visita una miqueta ràpida programar la visita a partir de les 12:00.

INFORMACIONS D’INTERÈS

Transport Públic : Escollint una de les zones indicades el desplaçament pot fer-se caminant. Per a distàncies llargues disposem de metro (solament 2 línies en forma de creu i multitud d’autobusos. Cal sol·licitar la parada en l’autobús tant si és per prendre-ho com per baixar-se. Els bitllets es compren en les màquines automàtiques del metro, en els estancs (tabacci) i quioscs de premsa, sempre abans de pujar a l’autobús. Hi ha bitllets per multiviatges, il·limitat diari i il·limitat per a diversos dies.

Les terrasses : No deixi de gaudir d’un gelat, un cafè o el que li vingui de gust en alguna de les innombrables terrasses. Les trobarem especialment a les principals places i els seus voltants.

Els menjars : No estan barats els restaurants a Roma, i cal estar alerta als preus que amaguen sorpreses. Si pot ser busquem els cartells amb l’esment “tutto compreso” en un altre cas a més de la beguda ens cobraran el pa, el cobert i el servei, podent disparar preus a priori assequibles.

Mercadets : Si ens queda temps, recomanem dos, el situat en la Porta Portesse, el més conegut. Diumenges al matí amb tot tipus d’objectes i Via Sannio, prop de Sant Joan de Letran, cada matí menys el diumenge, amb roba i complements sobretot.

VISITA PER LLIURE

Arribar a Roma des de Civitavecchia no és complicat i pot sortir bastant barat si ho comparem amb el preu de l’excursió de la naviliera o els taxis, en cas que siguem 2 persones, si completem una furgoneta de 8 places, la cosa ja resulta millor, que fins i tot es pot contractar prèviament a la sortida d’Espanya. El més recomanable és el tren, arribem a l’estació amb el bus gratuït fins el Parking Porta de Città. Haurem d’agafar un taxi fins l’estació del tren. Hem de comprar un bitllet Giornalero, vàlid per a tot el dia i que ens permetrà prendre també el metro i l’autobús urbà a Roma. Cal validar-lo abans de pujar al tren, trobarem les màquines, de color groc, al principi de les andanes. Cal controlar l’horari de retorn. Important tenir un pla de visites previ per treure el màxim partit a una escala que se’ns farà curta El viatge ens portarà en aproximadament una hora i la parada recomanada és Sant Pietro, la més propera al Vaticà i des d’allí accedir a la resta de llocs que vulguem visitar. De retorn agafarem el tren a l’Estació Termini, si hem arribat prop d’ella, que serà el més normal. Des de Sant Pietro, podem arribar caminant al Vaticà o prendre l’autobús nº 64 fins a la Plaça de Sant Pere.

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba