GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)
ÉFESO – IZMIR/KUSADASI (Descarrega guia amb plànols en pdf) (versión castellano)
ÉFESO en l’antiguitat pertanyia a Àsia Menor, avui a Turquia. Ciutat jònica en el mar Egeu va ser important en l’àmbit religiós, cultural i comercial. Amb els romans, Éfeso va ser la capital provincial d’Àsia, aconseguint els 250.000 habitants en la seva millor època.
Segurament és una de les ciutats millor conservades de l’antiguitat. És visitada des de les escales de creuers en Kuşadasi, a 20 km, o Izmir, a 80 km.
Situada a la vall entre les muntanyes de Bülbül i Panayır, les excavacions es van realitzar en el s. XIX per arqueòlegs anglesos, coincidint amb l’última època de l’Imperi Otomà. Aquest és el motiu que moltes de les seves figures i objectes rellevants els podem veure en el Museu Britànic. Es calcula que queda un 70% per excavar, però ja ens dóna una idea de la seva importància.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Els primers pobladors van ser els carios, cap al II mil·lenni a. C. sent fundada la primera ciutat en el s. XI a. C. pels jònics. Després de la invasió dels perses en el s. VI a. C., va passar a dependre de la dinastia Aquemènida, que va perdurar fins a l’arribada d’Alexandre Magne. Després de la seva mort, va governar el general Lisímaco, i va ser traslladada a la vall en què ara la visitem.
La seva millor època va ser sota el domini de Roma. Convertint-se en un centre cultural i econòmic molt important en l’Antic Occident. Es van construir alguns dels edificis més rellevants: el Temple de Artemisa, que va ser considerat una de les 7 meravelles del món. Durant l’època cristiana la seva importància va anar en augment, va ser visitada diverses vegades per Sant Pau per combatre el culte a la Deessa Artemisa. Més tard es va construir una de les Set Esglésies de l’Apocalipsi. En ella va escriure el seu evangeli Sant Joan Evangelista, mentre cuidava de la Mare de Déu a qui va cuidar fins a la seva mort com havia promès a Jesús.
La seva decadència arriba amb els gods en l’inici del s. III d. C., patint un gran saqueig. Tres terratrèmols la van destrossar en els anys 354, 358 i 365. Encara que el seu ocàs es va deure al fet que el riu Caistro, amb múltiples desbordaments va convertir la terra fèrtil, en un pantà i la va convertir en insalubre provocant mortals epidèmies de malària. Això va provocar que fos abandonada.
No pot faltar la llegenda sobre la seva fundació que diu que Androclo, fill de Codros després de barallar-se amb els seus germans, va decidir fundar una nova ciutat en el costat asiàtic. Després de consultar a la sacerdotessa del temple d’Apol·lo en Delfos, Pitia, aquesta va pronunciar en la seva profecia: el peix i el senglar. Androclo i els seus van arribar a un poble habitat pels lelegians i caris. Estaven fregint peix quan un dels peixos va saltar i va bolcar la paella provocant un incendi que va fer sortir un senglar d’uns matolls. Androclo el va perseguir i matar. I allí van fundar la ciutat en el s. X a. C.
Una altra llegenda atribueix la seva fundació a les amazones. I que el seu nom li ve d’una de les seves reines, Apasa.
COSES QUE CRIDEN L’ATENCIÓ
– En Éfeso trobem el que podria ser la primera publicitat de la història. Trobarem reclams gravats en el terra, que ens indiquen locals on comprar determinats productes, el que serien bars, o on rebre altres serveis.
– Va ser la primera ciutat del món que va il·luminar la seva avinguda principal durant la nit, llavors via del Port
– Els al·luvions del riu Caistro van anar tapant els seus ports. En l’actualitat la platja està a 6 Km.
– Entre els seus il·lustres turistes podem citar a l’ historiador Strabon, Cicero i Juli César, o Marc Antoni i Cleòpatra que van passar un hivern. També Trajano i Adriano la van visitar. Antonino Pio la va governar abans de ser l’emperador i Lucio Vero va lluitar contra els parts tenint en ella la seva base.
– Entre els seus habitants il·lustres, el poeta Kallino, el filòsof Heràclit i el geògraf Artemidoro.
QUE VEURE EN ÉFESO
La seva visita és com visitar un gran museu a l’aire lliure. Considerada una de les majors zones arqueològiques del món per la gran quantitat d’obres antigues que veiem en el seu lloc original. Destaca la urbanització, obra d’un dels arquitectes més cèlebres de la història, Hipódamos. El seu disseny en forma de reixa fa visible com les vies principals es creuen en angles rectes.
Porta de Magnèsia : Del s. I d.C. manada construir per Vespasià, entrada habitual al Parc Arqueològic. Situada en les Muralles de Lisímaco, que daten del s. III a. C.
Termes de Vario: Molt prop de la Porta de Magnèsia, es conserven les parets i les voltes dels banys romans. Destaquen les restes del fantàstic sistema de conductes d’aigua de fang cuit.
Àgora de l’Estat: o Àgora Superior, àmplia plaça amb restes d’alguns edificis civils. Molt prop de les Termes de Vari. D’aquí parteix un camí cap a l’Odèon, amb columnes jòniques i corínties.
Odèon: Construït en el s. II d. C., amb forma de petit amfiteatre. Acollia reunions dels administradors i senadors de la ciutat. Compta amb 23 graderies que acullen més de 1.400 seients, per la qual cosa es creu que també se celebraven espectacles culturals. Segurament va ser un dels edificis més bonics, com acrediten els peus de grifos que adornen els seus graons.
Pritaneon : Va ser l’ajuntament de Éfeso, del s. III a. C. finalitzat en l’època d’August i restaurat en el s. III d. C. Destaquen les altes columnes, dedicades a Artemisa, la gran deessa protectora, que formen la llar sagrada del Pritaneo, on els sacerdots alimentaven el foc sagrat. Molt cridanera la sala on es reunien els senadors i les dues estàtues de Artemisa Polimastros, amb molts pits. Encara no s’ha finalitzat la seva excavació i moltes de les peces trobades estan en el Museu de Selçuk.
La Via dels Curetos: Després de l’Odèon i el Pritaneo i des de l’Àgora Superior, apreciem les restes del clavegueram principal de la ciutat, que els seus temps havien de creuar tota la ciutat i arribar fins al mar. Va ser una de les principals avingudes de la ciutat. Els curetos eren els sacerdots que alimentaven el foc sagrat del Pritaneo. Pel centre circulaven els carros i els vianants ho feien pels pòrtics laterals, que comptaven amb botigues. Després de les columnes amb els capitells d’Hermes i Caduceo, amb el símbol de la Medicina arribem a la Plaça de Domicià, i després d’ella trobarem una font espectacular, construïda en temps de Trajano. Al llarg del carrer podrem veure les Cases de la Colina, els Banys d’Escolàstica, el Temple d’Adriano i les Latrines. Cap al final de l’avinguda hi ha un monument funerari octogonal i una font monumental d’època bizantina. Acaba en una petita plaça amb la Porta d’Adriano i la Biblioteca de Celso al costat de la porta de l’Àgora Inferior, la Stoa de Neró i la Casa de l’Amor, fent cantonada amb la Via de Marbre.
Plaça de Domicià : Apreciem el Temple de Domicià i la Font de Polio, a més d’altres edificis en restauració. Després de travessar la Porta d’Hèracles seguim per la Via dels Curetos.
Monument a Gayo Memmio: A la Plaça de Domicià com a homenatge dels senadors a un dels grans arquitectes de la ciutat, Gayo Memmio, nét del dictador Sila, que va construir l’aqüeducte de la ciutat.
Cases de la Colina: Va ser el barri més ric de la ciutat. Les excavacions i restauracions has deixat a la vista dues de les més luxoses cases. Amb impressionants panells de mosaics, que ens donen exemple de l’estructura familiar existent i de com vivien en aquella època.
Banys d’Escolàstica: Construïts durant el s. I a. C. i segurament restaurats més tard. Es conserven les 4 sales típiques del bany romà: el Apodiatari o guarda-roba, el Frigidari, piscina d’aigua freda, el Tepidari, piscina d’aigua tèbia i el Caldari, sala on se suava.
Temple d’Adriano : Petit però exquisit temple d’estil corinti del s. II. Destaca la seva decoració i els relleus exteriors, que són rèpliques dels originals, que estan en el Museu de Selçuk, i que representen la història mitològica de la fundació de Éfeso i les gestes de Androcles.
Biblioteca de Celso : En l’encreuament de la Via dels Curetos i la via de Marbre, impressionant edifici de principis del s. II d. C. per un cònsol romà en memòria al seu pare. El seu estat de conservació és molt bo gràcies a les restauracions i el material trobat en les diferents excavacions. La seva construcció cap a l’est va ser a fi de que les sales de lectura aprofitessin la llum matutina.
Àgora Inferior : Amb més de cent metres de llarg per cent d’ample i envoltat de columnes que deixen veure les botigues. Un dels espais públics més grans de la ciutat.
Gran Teatre : Al final de la Via de Marbre, és l’amfiteatre més gran del món, donava cabuda a més de 30.000 espectadors. La primera construcció és del s. III a. C. finalitzat en el s. II d. C. Per aquest motiu, les graderies, recolzades en la faldilles de la muntanya de Pión, són hel·lenístiques, però les entrades abovedades són d’època romana. Sant Pau ho va utilitzar moltes vegades per predicar en contra dels cultes romans, En l’actualitat s’utilitza per al gran Festival de Éfeso.
Via de Arcadino : O Via del Port, comença a les ruïnes del Gimnàs del Teatre, la seva forma definitiva va arribar en l’època de l’emperador Arcadi. Compta amb belles columnes, pedestals que han perdut les seves estàtues i entrades a botigues. Va acollir l’antiga Borsa de Cereals.
Església de la Verge María : Aquesta antiga Borsa de Cereals es va convertir en el s. IV, en la primera església dedicada a la Mare de Déu, en ser el Cristianisme la religió oficial de l’Estat. En ella es va celebrar el Concili Ecumènic l’any 431, la qual cosa la converteix en un dels temples històrics més importants del cristianisme, també en ella va ser condemnat Nestorianisme.
Temple de Artemisa : Considerat com una de les 7 meravelles del món antic. Durant més de mil anys va ser un dels principals centres religiosos, polítics i econòmics de Éfeso. Avui, només queda una de les columnes del que va ser una magnífica construcció que el va convertir en el major temple de l’antiguitat, amb 120 columnes de 20 m d’altura. Va ser el primer gran edifici construït totalment en marbre, multiplicava per 4 el Partenón d’Atenes. En ell es venerava a la Senyora de Éfeso, una deessa de múltiples pits identificada pels grecs com Artemisa. L’any 352 a. C. un boig de nom Eróstrato va buscar la immortalitat incendiant el temple per ser recordat al món sencer.
La Casa de la Verge: Segons la història Jesús va confiar a Sant Joan Evangelista tenir cura de la seva mare, la Mare de Déu, que la portà a Éfeso. En unes excavacions de principi del s. XIX properes a una de les fonts sagrades de la Muntanya Pión es van descobrir restes dels fonaments d’una antiga casa, el lloc era utilitzat pels cristians per celebrar les festes de la Verge.
L’edifici era poc més alt que els fonaments i va ser reconstruït a partir del 1.950. La part del sòl que conserva lloses de color gris, diferents entre les lloses de marbre, es correspon amb una llar de l’època de la Verge, l’estàtua de la verge que veiem en el seu interior va ser col·locada fa uns 100 anys. Avui és una església molt venerada pels cristians i altres religions.
IMPORTANT PER A LA VISITA A ÉFESO
L’ideal és iniciar la visita entrant per la porta est i sortir per la porta principal, més còmode en realitzar el recorregut costa avall, que ens pot costar unes 2 hores. Escasseja l’ombra, recomanable portar gorra o petit paraigua i aigua. Els únics lavabos estan al costat de la porta principal i són de pagament. Hi ha paradetes al costat de les dues entrades, més en la principal, i venen de tot, menjar, beguda, records…
Anar amb calçat còmode, el terreny és molt irregular i lliscant si és marbre.
Es pot llogar telèfon amb explicació dels diferents punts d’interès
KUSADASI
Significa Illa de l’ocell, i domina en una de les millors badies en la costa oest de Turquia i és una de les principals destinacions de vacances del país. A més de Éfeso estan a prop altres llocs històrics : Didyma, Priene, Miletos, etc. El seu nom li ve d’una petita illa prop del seu port i que en l’actualitat està connectada amb la ciutat. El seu port és dels millors de l’Egeu i parada habitual dels creuers. Té fama entre els compradors: catifes fetes a mà, joies, articles de cuir, ceràmiques, i moltes imitacions de les principals marques de roba, bosses…
COM ANAR DE KUSADASI A ÉFESO
És fàcil fer-ho amb autobús o en taxi. El vaixell queda molt prop del centre i trobem una oficina de turisme just a la sortida. Hi ha microbusos cada 10 minuts en tots dos sentits, no arriben fins a l’entrada, a la qual podrem arribar caminant uns 15 minuts o en taxi. El bitllet, que s’ha de pagar en lires turques són uns 2€ i triga uns 30 minuts. No ens serà d’utilitat si també volem visitar la Casa de la Verge Maria.
Si optem pel taxi, haurem de negociar el preu, els hi ha de 4, 6 i fins a 7 persones. En aquest cas es pacta que ens deixi en la porta est i ens reculli en la porta principal per fer el recorregut costa avall, com abans indicàvem. No oblidar regatejar i pagar en finalitzar el servei.
IZMIR
També conegut com Esmirna és el segon port després d’Istanbul, i la tercera ciutat de Turquia per grandària. Situada en la costa del mar Egeu, entre les penínsules de Foça i Claxomenas, Istanbul queda a uns 450 kms. En ella va néixer Homer.
És una ciutat moderna i alegre, amb passeigs i avingudes de palmeres al llarg de la costa que s’estén al llarg de terrasses horitzontals pels vessants de les muntanyes que l’envolten. Destaquen els barris jueus, els seus museus i alguns monuments, com les mesquites de Salepçioğdl., del s. XX, Şadırvan, del s. XVII i restaurada en el s. XIX i Kemeraltı del s. XVII.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Hem de remuntar-nos al 3.000 a. de C., en què, juntament amb Troia, tenia la cultura més avançada de la Anatòlia Occidental. Va passar a domini hitita 1.500 anys més tard. Després d’altres 500 anys es va convertir en una de les ciutats més importants de la Federació Jònica.
No solament va destacar pel seu poder econòmic, la seva avançada cultura va quedar realçada amb la presència del gran poeta Homer.
En el 600 a. C. va ser conquistada pels lidis. Iniciant la seva decadència i passant a ser un simple poble, que va continuar la seva decadència durant el domini persa.
Amb l’arribada d’Alexandre Magne en el s. IV a. C., es va construir una nova ciutat en els vessants del Munt Pagos que va fer renéixer la ciutat, culminant aquesta segona gran època en el s. I a. C. En el s. IV passa a dependre de l’Imperi Bizantí i en 1.415 és conquistada pel Sultà Mehmet Çelii, integrant-se en l’Imperi Otomà.
COM ANAR DE IZMIR A ÉFESO
Izmir està a una hora aproximadament i l’única opció recomanable és contractar un taxi dels molts que trobarem a la sortida del port, haurem de negociar el preu i no pagar fins al final del servei.
Si ja coneixem Éfeso podem gaudir d’aquesta ciutat, arribant al centre després d’una important caminada fins a la plaça Konak o prenent igualment un taxi.
QUE VEURE EN IZMIR
Kadifekale : La Muntanya Pagos conserva les ruïnes d’un castell i les seves muralles, construïts per Lisímaco en temps d’Alexandre Magne. Aquestes ruïnes encara ofereixen una bella vista d’İzmir i el seu Golf
Església de Sant Policarpi : Va ser una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi, restaurada en el 1.620. Allà pel 155 Sant Policarpi, amb 86 anys, va ser martiritzat pels romans en Kadifekale. Diu la llegenda que les flames van envoltar la pila de llenya però no al sant, que va morir apuntalat pel botxí.
Mesquita de Hisar : Considerada la major i més bella mesquita de la ciutat. Construïda en el s. XVI i restaurada en el XIX. El seu esplèndid interior alberga un destacat púlpit i una fornícula o minhrab que assenyala en direcció a la Meca.
Saat Kulesi : La Torre del Rellotge la trobem en la Plaza Konak, centre de la ciutat. Construïda en el 1.901, un regal del Sultà Abdülhamid, decoració d’estil otomà tardà.
Barri Asansör : Guarda moltes de les cases més antigues de la ciutat, un barri amb molta solera. Per moure’s entre els carrers superiors i inferiors s’utilitza un ascensor de 51 metres d’altura que trobem al final del Passatge
Barri Darío Moreno : Barri Jueu on apreciar cases restaurades en la seva arquitectura tradicional. Una vegada fora de la torre de l’ascensor hi ha un restaurant que ofereix una de les més belles vistes de la Badia d’İzmir.
Barri Havra Sokak : Un dels barris jueus més antics, situat en Kemeraltı. Tot l’entorn conserva el seu estil original, especialment moltes sinagogues visitables. Alsancak és una dels carrers principals amb cases tradicionals restaurades, és per a vianants i molt animades.
Barri Alsancak : Un dels barris amb més cases tradicionals turques restaurades per convertir-les en bars, cafès i restaurants. Una bonica zona per als vianants que alberga molts establiments d’oci per als habitants de la ciutat i els seus visitants.
Basar de Kemeralti : En el trobarem antiguitats, joies, bijuteria, vestits tradicionals, essències, perfums, i molt més en aquest bonic mercat. Ideal per comprar figues seques i panses d’İzmir, molt cèlebres.
Altres llocs de compres són el Passeig de Cordó en Karşıyaka o Cumhuriyet Caddesi.