GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)
LIVORNO (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano) (adquireix el bitllet de bus turístic de Livorno, Florència i Pisa)
Segona ciutat per grandària de la Toscana a 20 Km. de Pisa. Important per la seva activitat comercial i industrial. El seu port, el tercer en importància a Itàlia, a més d’important com a comercial també ho és per a les escales de creuers per la seva proximitat a Pisa i Florència. El seu esquema urbà té forma de pentàgon, envoltada per muralles, que va ser construïda sobre terreny pantanós i que es desenvolupa amb força a partir del s. XVI. Va ser coneguda com la petita Venècia pels canals que unien els seus barris, avui dia els canals es denominen Fossi Medicei, són navegables i arriben fins el centre històric de la ciutat i també el fantàstic port coetani, amb grans muralles, en les quals destaquen les torres i les fortaleses, mostrant l’important de la història de la ciutat.
UNA MICA D’HISTÒRIA
La ciutat té una curta història arribant a aquesta categoria a partir del s. XVI, coincidint amb la màxima esplendor de la Florència dels Medici. Va ser port franc i es va convertir en una ciutat cosmopolita des dels s. XVI i XVII, convivint anglesos, francesos, holandesos, espanyols, etc.
En l’antiguitat era coneguda com Portus Liburni i fins al s. XVI, era una ciutat sense rellevància considerada com a port de Pisa, estant baix el seu domini des del s. X fins a 1.405, que va passar a dependre de Gènova. En 1.421, la República de Florència la va comprar per 100.000 florins d’or, i va passar a ser el port comercial florentí més important, desbancant a Pisa en la importància de l’activitat comercial. Florència la va promocionar incrementat el seu desenvolupament cultural i social.
Va ser fundada com a ciutat en 1.577 segons projecte de Buentalenti per encàrrec dels Medici per assegurar-se una sortida al mar. Els Medici li van concedir una constitució liberal que permetia establir-se i practicar la seva pròpia fe a qualsevol mercant. Així van arribar jueus, grecs, armenis, anglesos, francesos, holandesos, espanyols, portuguesos i russos. A finals del s. XIX es construeix el bonic Passeig Marítim, amb esplèndides viles d’estil Art Noveau, durant uns 9 Kms. que arriben fins a Antignano, i habiliten una platja amb excel·lents balnearis, que la van convertir en una elegant destinació de vacances en la costa de la Toscana.
S’integra en el Regne d’Itàlia en 1.860 i en 1.868 amb la unificació perd la condició de port franc i es va frenar el seu desenvolupament econòmic. Es va transformar i va passar del comerç i el turisme a la indústria. Ara està recuperant ser destinació turística rellevant.
Durant la II Guerra Mundial va ser bombardejada sofrint greus danys tant la catedral com la sinagoga, a més de part del barri del s. XVI i les ampliacions dels s. XVIII i XIX. Encara es pot gaudir i descobrir racons encantadors passejant pels carrers i canals del barri de Venècia, i de les fortaleses Nova i Vella envoltades d’aigua, o enfront de la sinagoga i a les esglésies de múltiples confessions.
QUE VEURE EN LIVORNO
Podem admirar la Fortezza Vecchia i la Fortezza Nuova amb vista al Port Mediceo. La Vecchia, és imponent tocant al port, amb una torre del s. XI, i un castro romà en el seu interior.
La Nuova un gran bastió del s. XVIII convertida en parc públic. Entre ambdues el barri conegut com la nova Venècia, amb gran tradició marinera. En ell trobem molts canals navegables, els Fossi Medicei, molt importants en el s. XVII per a pescadors i comerciants. Podem descobrir edificis d’aquells temps al carrer Borra. Hi ha molts edificis religiosos i civils, destacant els Bottini dell’Olio, magatzems amb bovades del s. XVIII en els quals es conservava oli. Hi ha recorreguts pels canals a l’estiu, que a la nit ofereixen sopar a bord.
En la Venezia Nuova trobem l’Església de Santa Catalina, del s. XVI, la seva cúpula aconsegueix els 63 metres d’altura, dels punts més alts de la ciutat. Dins destaquen frescs de Giorgio Vasari. A prop, en la Via Grande està l’Església de Santa Julia, església manierista que alberga la patrona de la ciutat, en un fantàstic retaule de l’escola de Giotto, a més de les relíquies de la santa. En la Piazza del Padiglione es troba l’estàtua dels Quatre Moros, de Giovanni Bandini en 1.595 i les figures de bronze dels Mori obra de Pietro Tacca en 1.626, representant a 4 captius encadenats sota la figura de Ferran I de Médici.
No oblidem la Catedral de Livorno, a la Plaça Grande, de 1.587, que acull pintures de Iacopo Ligozzi, Passignano i Andrea del Sarto. Va haver de ser reconstruïda després de la II Segona Guerra Mundial, d’estil neoclàssic que sembla un edifici administratiu. I per descomptat la Sinagoga jueva de 1.600 molt prop de la Catedral i potser més bella.
El centre històric està envoltat pel Fossat Reial, preciós canal del s. XVI, amb el Voltone, un dels més bells ponts de la Toscana, que ens condueix a la Plaça de la República, original per la seva forma i situació. Des d’aquí albirem el Palazzo di Camera i l’Ajuntament, construït en 1.720 en el qual destaca la seva doble escalinata.
La Terrazza Mascagni és un dels llocs distingits i rellevants de la ciutat. Tocant al mar al costat del Viale Itàlia amb un passeig marítim amb rajoles en blanc i negre, al lluny s’albiren les illes de Elba, Capraia i Gorgona i si el dia està molt clar fins i tot Còrsega.
Gastronomia
Destaca la caldereta de peixos i mariscs amb pa torrat, els rogers amb salsa de tomàquet, all i julivert; la coca di ceci, de farina de cigrons; el saborós cuscussù, basat en el cous-cous,; l’arròs negre amb calamars i mariscs o la pasta artesana amb mariscs, sempre utilitzant oli d’oliva.
EXCURSIONS DES DE LIVORNO
El més habitual és visitar Florència i Pisa, encara que hi ha altres opcions si és escala repetida.
El més simple és romandre en Livorno, amb més coses que visitar del que aparenta. Podem passejar des de la plaça en què ens deixa l’autobús llançadora del Port, recórrer els canals amb vaixell o utilitzar el bus turístic
I si optem per abandonar la ciutat tenim diferents ciutats en la Toscana, amb tren, llogant un cotxe o un taxi. Les més interessants i distància assequible:
• Pisa: 22 Km.
• Florència: 95 Km.
• Lucca: 51 Km.
• Sant Gimignano: 92 Km
• Siena: 124 Km.
FLORÈNCIA
Capital de la Toscana. Travessada pel riu Arno, té més de 360.000 habitants que passen 600.000 a la seva àrea metropolitana. Va ser bressol del Renaixement des de finals del s. XIV.
Els seus edificis mostren el poder de les riques famílies de comerciants. L’Edat Mitjana perviu als seus carrers, en ella van treballar els més famosos artistes de l’època, des de Donatello i Brunelleschi, fins a Botticelli i Leonardo. També van residir alguns dels millors escriptors italians, Dante, Petrarca o Boccacio, que van situar en ella algunes de les seves millors obres.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Sembla que va ser fundada pels etruscs. Però no va adquirir rellevància fins a iniciat el s. XI, amb el comerç, competint amb Siena i Pisa.
En els s. XII i XIII agafen força els gremis de les arts, sobretot el de la llana. En el s. XIII es converteix en una gran potència de comerç i banca a Europa. Aquesta època coincideix amb un llarg conflicte entre els partidaris del Papa i els de l’Emperador. En el XIV la pesta i la crisi financera causen greus problemes, però van donar pas en el XV al període més bo de la seva història, el Cinquecento, iniciat per Cosme el Vell en 1.434, de la família Medici, sent durant el període de govern de Llorenç el Magnífic quan la ciutat es converteix en la capital del Renaixement. Això provoca l’arribada dels artistes més importants de totes les arts. Els Medici són expulsats a la fi del s. XV i torna la República, encara que per poc temps, tornant els Medici a principis del s. XVI, que van dominar de nou la ciutat. Amb els últims governs Medici s’afebleix el poder i amb els seus successors els Lorena, decau considerablement fins que en 1.865 i fins a 1.870 és declarada capital del regne d’Itàlia. En el s. XX va sofrir 2 greus altercats, els bombardejos de la II Guerra Mundial i una gran inundació en 1.966, que va afectar a alguns dels seus principals monuments.
QUE VEURE A FLORÈNCIA
A Florència està la major col·lecció d’obres pictòriques i arquitectòniques del Renaixement. En 1.982 el centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Santa Maria del Fiore : Catedral consagrada a Santa María del Fiore, del s. XIV, Renaixement primerenc. Destaca la seva cúpula de 45 m de diàmetre i 100 m. d’altura. Dissenyada per Brunelleschi. En el seu interior trobem frescs de Giorgio Vasari representant el judici final. Les seves dimensions gegantines, alberguen planta de creu llatina, amb una nau principal i dos laterals. Sòl de marbre de colors formant figures geomètriques. La cúpula i les teulades són de teula i les parets exteriors estan folrades de marbre blanc, verd i rosa procedents de la regió. El campanar està separat de l’església, dissenyat per Giotto i està folrat de marbre de cridaners colors.
Enfront de la catedral està el Baptisteri, en ell es bategen els bebès. Destaca la porta Est, amb escenes obra de Ghiberti que són baix relleus en fusta que després va recobrir amb làmines d’or i que fins i tot va tallar la seva pròpia imatge en la porta, la qual cosa s’atribueix al seu gran ego.
Ponte Vecchio : d’origen medieval, és el pont més conegut i antic de Florència. Durant el Renaixement les botigues de pelleters van ser substituïdes per les de joiers. Va ser l’únic que va quedar en peus després de la retirada dels alemanys en la II Guerra Mundial, i és un de les icones que més s’identifiquen amb la ciutat al mateix temps que dels punts més visitats pels turistes.
Piazza della Signoria : És la plaça major de la ciutat, en ella trobem la Font de Neptú, obra de Ammannati, la Loggia dei Lanzi i el Palazzo Vecchio, que acull l’Ajuntament. En ella també trobem tres estàtues: Cosimo "el Vell" a cavall, l’Hèrcules i Caco i una reproducció del David de Miguel Ángel que flanqueja l’entrada a l’Ajuntament al costat d’Hèrcules.
Palazzo Vecchio : és l’ajuntament de Florència, es va acabar en el 1.322, i des de llavors és la Casa Consistorial. Destaca el seu alt campanar, que servia per cridar als ciutadans a assemblea. Hi ha diversos salons, destacant el dels lliris, i una algunes obres d’art en la qual destaca la Victòria de Miguel Ángel i l’Àngel amb dofí de Verrocchio.
Galeria dels Uffizi : En temps de Cosme I van ser les oficines administratives i ara és el principal museu d’Itàlia i del món de pintura del Renaixement. Acull tota la fortuna dels Médicis. Podem veure obres des del Gòtic fins al s. XVIII amb obres de Botticelli, com la Primavera o el Naixement de Venus, de Miguel Ángel, La Sagrada Família, de Piero della Francesca, El Duc i la Duquessa de Urbino, de Filippo Lippi, La Verge i el Nen amb dos angelets, i de Rafael, Verge de la cadernera, i molts més.
Bargello : Museu situat en una antiga presó propera a la Piazza Della Signoria. Destaca per les seves escultures, el Bacus de Miguel Ángel, el Mercuri de Giambologna o el David de Donatello. No sol ser molt visitat pels turistes, però si es disposa de temps val la pena la seva visita
Galeria de l’Acadèmia : En ella es troba l’original del David de Miguel Ángel i es formen llargues cues per veure-la, es pot fer reserva prèvia per evitar les cues, com per a la majoria de museus de Florència.
Sant Llorenç : Va ser l’església de la família Médici. La cúpula va ser dissenyada per Buonantoni i hi ha unes capelles amb retaules fets per Miguel Ángel, tombes de Lorenzo i Catalina de Médici, que també és l’autor d’una escala i una biblioteca construïdes sobre el claustre. L’interior obra de Brunelleschi en la seva majoria.
Sant Marc : Convent fundat en el s. XIII, i ampliat en 1.437 amb l’arribada d’uns monjos dominics. Alberga la major col·lecció de murals de Fra Angelico i el Museu Nacional de Sant Marc.
A més podem incloure Santa Maria Novella, Santa Croce o el Sant Spirito o el Piazzale Michellangelo des del qual tindrem la que es considera la millor vista de la ciutat al costat de l’església de Sant Miniato
Piazza della Repubblica : És una de les més importants de la ciutat. Construïda sobre l’antic ghetto jueu. Acull l’històric cafè literari Giubbe Rosse trobada de tertúlies de destacats poetes.
FLORÈNCIA EXPRESS
Per a una primera visita i amb el temps que ens concedeix una escala de creuer. Cal planificar per treure el màxim partit a la breu estada, que segur deixarà ganes de tornar amb més temps.
Hem d’aconseguir un mapa de la ciutat, que recorrerem a peu ja que tot està bastant a prop. El primer punt a visitar serà el Duomo, i si hem arribat d’hora i tenim ganes d’ascendir els 463 graons de la seva cúpula tindrem una magnífica vista de la ciutat.
Enfront el Baptisteri i molt a prop la Piazza della Signoria, on trobarem moltes escultures a la vista, com hem descrit anteriorment. Per a la visita del Museu Uffizi, encara que sigui breu si no hem reservat prèviament l’entrada tindrem gairebé amb tota seguretat molt temps de cua. Molt a prop està l’església de Santa Croce, amb les tombes de Galileu, Machiavelo i Miguel Angel. Seguim cap al riu Arno i arribem al Ponte Vecchio, creuant-ho arribarem al Palazzo Pitti i en la seva part posterior els jardins de Boboli, un lloc on relaxarnos. Inevitable degustar un gelatto, i en funció del temps passejar pels carrerons i escollir algun dels altres llocs indicats anteriorment.
PISA
Ciutat de la Toscana amb l’aeroport més important de la regió i seu de 3 universitats. Coneguda sobretot per la Piazza dei Miracoli, Patrimoni de la Humanitat, amb la catedral, el Baptisteri i la seva famosa torre inclinada. Pisa combina ser una gran ciutat amb ambient de província, envoltada gairebé per complet per muralles amb portes petites. El principal eix comercial va de nord a sud paral·lel al riu Arno, Borgo Stretto, i una molt típica és Via Santa Maria, entre la Piazza del Duomo i l’Arno.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Encara que no es coneix el seu origen, la van habitar etruscs i romans. En el s. IX ja era una potència naval. Va col·laborar amb Gènova per expulsar als sarraïns de Còrsega i Sardenya. Va treure importants beneficis comercials després de la Primera Croada, i el seu poder econòmic li va fer rivalitzar amb Gènova i Venècia, que al costat d’Amalfi van formar les quatre Repúbliques Marítimes italianes. La seva major esplendor la va aconseguir en el s. XII i principis del XIII. Va sortir ressentida després de la Batalla de Meloria, en 1.284, ja que els genovesos van enfonsar la seva flota. En el XIV desapareix el seu imperi colonial. En 1.406 és comprada per Florència, va aconseguir un breu període de llibertat entre 1.494 i 1.506, però va tornar a dependre de Florència després d’aquest període.
Pisa va tenir un important paper cultural, gràcies a la Universitat, creada en 1.343. La seva població roman estable des de l’Edat Mitjana. Va veure néixer a Galileu Galilei. En l’actualitat és un centre d’indústria lleugera i en regadius. Va sofrir durs bombardejos durant la II Guerra Mundial.
QUE VEURE A PISA
Piazza dei Miracoli o Piazza del Duomo : àrea envoltada de muralles molt propera al centre de la ciutat, Es combina el paviment amb l’herba en la seva superfície i alberga quatre grans edificis religiosos: El Duomo, la Torre inclinada, el Baptisteri i el Cemintiri. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1.987.
Torre Inclinada : És el campanar de la Catedral. Construïda per estar en posició vertical va començar a inclinar-se quan es va començar a construir. Mesura entre 55,7 a 55,8 metres des de la base amb una inclinació d’uns 4° que trenquen fins a en 3,9 m la vertical. Té 8 nivells, una base d’arcs cecs amb 15 columnes, 6 nivells amb una columnata externa i acaba en un campanar. L’escala fins a la part més alta és en espiral i té 294 graons.
Va ser construïda en tres etapes, en total 200 anys. Es va iniciar el 9 d’agost de 1.173, era una època pròspera, aquesta primera planta l’envolten pilars amb capitells clàssics i arcs cecs. Després d’arribar a la tercera planta 5 anys més tard es va inclinar cap al nord a causa dels seus febles fonaments en un subsòl poc estable. La seva construcció es va paralitzar durant 100 anys a causa de les guerres amb els estats veïns. Durant aquest temps es va assentar el terreny evitant la caiguda de la torre.
Se segueix amb la construcció en 1.272, afegint-se quatre plantes, es van realitzar amb cert angle amb idea de contrarestar la inclinació. 12 anys més tard es para de nou l’obra coincidint amb la derrota davant Gènova. En 1.372 es va construir l’última planta, el campanar i es van col·locar les campanes. Va ser llavors quan la torre va començar a inclinar-se, ara cap al sud.
A partir d’aquí les seves peripècies no paren: en 1.838 es va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base que va provocar una inundació i va augmentar la seva inclinació. En 1.934 Benito Mussolini va manar redreçar-la abocant ciment a la seva base, amb la intenció d’evitar filtracions, però la torre es va enfonsar encara més. En la II Guerra Mundial els nord-americans destruïen totes les torres als voltants per l’amenaça que s’apostessin franctiradors. Va arribar a posar-se data a la seva voladura, però la retirada en l’últim moment ho va evitar. En 1.964 el govern italià va demanar ajuda per prevenir la seva caiguda. Enginyers, matemàtics i historiadors van buscar solucions. Al gener d’1.990 va ser tancada al públic i després més de 10 anys de treballs es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2.001. Per corregir la inclinació es van eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior a la base. Ha estat declarada estable durant els propers 300 anys.
Duomo Situat en el centre de la Piazza dei Miracoli, catedral medieval consagrada a l’Asunción de la Verge. 5 naus amb un transepte de 3 naus. Iniciada en el 1.064 per Buscheto amb façana, de marbre gris i pedra blanca amb discos de marbre de colors. L’interior està cobert de marbre blanc i negre amb el sostre daurat i cúpula amb frescs. Després d’un incendi a meitat del s. XVI va ser redecorada. Destaca el mosaic de l’absis, Crist en majestat, amb la Verge i sant Juan Evangelista als seus costats. El sostre de artesonat va ser substituït després de l’esmenta’t incendi i conté l’escut d’armes dels Médicis.
El púlpit amb impressionant tallat, va sobreviure al foc i és considerat una obra mestra de l’escultura medieval. En la part superior els seus nou panells mostren escenes del Nou Testament, esculpides en marbre blanc i separades per figures de profetes, representen: la Anunciació, la matança dels innocents, la Nativitat, l’Adoració dels Mags, la Fugida a Egipte, la Crucifixió, i dos panells del Judici Final. L’església guarda els ossos de Sant Rainier, sant patró de Pisa, i la tomba de l’emperador Enric VII. Igual que altres edificis, està lleugerament inclinat des de la seva construcció.
Baptisteri : dedicat a Sant Joan Baptista, enfront de la catedral. Romànic de forma rodona es comença a construir cap a la meitat del s. XII però no es va concloure fins al s. XIV amb alguns tocs gòtics. És el baptisteri més gran d’Itàlia, amb 107,25 metres de circumferència i si incluim la part més alta de l’estàtua de Sant Joan Baptista en la part més alta de la cúpula és una mica més alt que la Torre Inclinada. El seu interior és immens, encara que molt senzill i sense decoració, amb una magnífica acústica. La pila d’aigua beneïda és d’1.246 amb una escultura de bronze de Sant Joan Baptista en el seu centre.
Altres llocs d’interès a Pisa són:
_ Piazza dei Cavalieri on veurem el Palazzo della Carovana, amb façana de Vasari.
_ La petita església de Santa Maria della Spina, edifici gòtic molt destacat.
VISITA PER LLIURE
Els vaixells solen atracar a la zona industrial del port, solament els més petits atraquen en el Porto Mediceo prop del centre, això motiva que es posin a la disposició dels creueristes autobusos llançadora fins al centre de la ciutat, que disposen l’autoritat portuària o la companyia de creuers. Acostumen a sortir cada mitja hora i és important tenir en compte l’últim autobús de retorn al vaixell. Ens deixaran en la Piazza Municipio, enfront de l’Ajuntament i al costat de Piazza Grande, on trobarem una oficina d’informació turística per aconseguir plànol i informació de Livorno. Els bitllets d’autobús i tren es venen en quioscos i estancs. Millor adquirir al mateix temps el bitllet de tornada, per si anem justos de temps. El bitllet ronda l’euro i cal validar-ho en la màquina en pujar a l’autobús. El bus més directe a l’estació de tren és el nº1 però també arribarem amb el nº2.
Hi ha trens a Florència cada hora, més o menys, i el trajecte és d’hora i mitja. Acostumen a ser directes, però alguns són amb transbord a Pisa, que podrem visitar a l’anada o la tornada, segons tinguem les nostres preferències. Comprar bitllet anada i tornada de Livorno a Florència, i amb el mateix bitllet podrem realitzar la parada a Pisa en anar o en tornar, recordar validar sempre el bitllet en les màquines que trobarem en l’andana. Arribats a Florència, hi ha una oficina de turisme a la sortida de l’estació per aconseguir un mapa turístic de la ciutat, si no ho portem de casa.
Si parem per visitar Pisa, el millor és comprar el bitllet en el quiosc de l’estació, sobre un euro, a la sortida en uns porxos que hi ha enfront a la porta principal de l’estació està la parada i hem de prendre el bus Lam Rossa, que ens porta directes fins a la Piazza dei Miracoli. Si solament fem una ràpida visita i fotos, podrem tornar amb el mateix bitllet, ja que té validesa d’una hora. En Livorno de nou el bus nº 1 o nº 2 per arribar fins a on ho prenem i agafar el bus que ens portarà fins al vaixell.
També podem realitzar l’excursió amb taxis de fins a 8 persones que poden estar en el port o en l’estació de tren, més car que amb el tren i més barat que amb les excursions del vaixell.