Nàpols – Guia d’Escala de Port Mediterrani Occidental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)

NÀPOLS  (Descarrega guia amb plànols en pdf)   (Versión castellano) (adquireix el bitllet del bus turístic)
Ciutat més poblada del sud d’Itàlia, amb prop d’un milió d’habitants i capital de la regió de Campània. Entre el Vesubi i els Camps Flegreus. Per la seva gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica, el seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Trobem vestigis de grecs, romans, normands i espanyols, amb ells va ser seu del regne borbònic de les Dues Sicilias. Ja al segle XX, durant el feixisme i més tard en la reconstrucció després de la II Guerra Mundial es va edificar la major part de la seva perifèria. El que va ser una ciutat bella, plena de palaus i luxe, i que va veure néixer la pizza i boniques cançons napolitanes, s’ha convertit en una de les ciutats amb pitjor imatge del sud d’Itàlia. Hi ha qui la segueix considerant la ciutat més bella del món però uns altres creuen que és caòtica i sorollosa. Cal veure-la amb una mica més que la vista per descobrir una ciutat al marge del soroll, la deterioració d’edificis i una neteja que pot millorar.

UNA MICA D’HISTÒRIA

Al començament del s. VIII a. C els grecs van fundar la ciutat de Cumas, que podria ser la primera colònia grega d’Occident. Un segle més tard van fundar la ciutat de Parténope, nom que en la mitologia grega corresponía a la menor de les tres sirenes que van intentar seduir Ulisses des de les roques de Capri, Ulisses va sobreviure lligant-se al pal major i la sirena, desesperada, es va ofegar de pena. Els colons grecs es van instal·lar en el que van denominar la ciutat nova. Els romans van utilitzar la ciutat com a port, i per a l’estiueig dels patricis. En el 536 va ser conquistada pels bizantins que van romandre fins a la meitat del s. XII, passant a formar part del regne normand i més tard del sueu.

En 1.266 va passar a mans dels angevins i va tenir un important desenvolupament artístic. En 1.435 arriben els aragonesos, que va assentar el domini espanyol fins a 1.707. El s. XVI va ser molt pròsper per a la ciutat ja que els virreis espanyols, governadors dels reis Fernando d’Aragó, Carles I i posteriorment Felip II, van posar ordre entre la noblesa local.

També va haver-hi llargues èpoques de crisis: més de mig milió de morts per l’epidèmia de pesta de 1.656, i la defensa davant els francesos, que volien controlar la zona. En el s. XIX va ser conquistada per Napoleó tornant a les mans dels Borbó després de la seva desaparició, i en 1.860 va passar al regne d’Itàlia de la mà de Garibaldi.

En el s. XX, el moment crucial va ser el seu alliberament en 1.943. Després de la II Guerra Mundial es transforma en una gran aglomeració que traspassa àmpliament el seu antic perímetre històric. El terratrèmol del 23 de novembre de 1980 va tenir com a conseqüència grans canvis a la ciutat.

QUE VEURE

Els principals monuments de Nàpols són: Palau Reial, Castel Nuovo, Galeria Umberto I, Duomo i Plaça del Gesú. Els museus destacats: l’Arqueològic Nacional, amb una important col·lecció d’art greco-romà i la Galeria de Capodimonte, de pintura.

PALAU REIAL : Iniciada la seva construcció en el 1.603 pel Comte de Lemos, virrey de Nàpols, davant una possible visita del rei Felip III d’Espanya, que no va arribar a produir-se. Després de molts canvis no va ser acabat fins a meitat del s. XIX. Des del principi es va convertir en el centre de la vida política i social de la ciutat. En 1.734 la cort s’instal·la a Nàpols, la qual cosa propicia la restauració del Palau, molt mal conservat, apropant-ho cada vegada més a l’estil barroc. Compta amb un important Museu; el Teatre de Cort i la Biblioteca Nacional. Fora, a la Plaça del Plebiscit estan les estàtues eqüestres de Carles III i Fernando I i l’Església de Sant Francesc de Paula, construïda imitant el Panteó de Roma.

CASTEL NUOVO : Es tracta del Castell Maschio Angioino, construït entre 1.279 i 1.282 per Carlos I d’Anjou. En ell es van allotjar personatges de les lletres i les arts, com Petrarca o Boccaccio quan manava Roberto d’Anjou, que actuà com a mecenes. No queden restes de la primera construcció ja que va ser reedificado sota el regnat d’Alfons V el Magnànim, amb plànol del arquitecte català Sagrera. En l’exterior sobresurt el portal d’entrada, format per un Arc de Triomf de marbre, en honor de l’entrada d’Alfons I d’Aragó a la ciutat. Des del pati interior podem veure la Sala dels Barons, la Capella Palatina i l’estança dels Virreis.

GALERIA UMBERTO I : Data de 1.887 a imatge de la Galeria Vittorio Emanuele a Milà. Després de la II Guerra Mundial va ser reconstruïda la coberta de cristall i els mosaics del terra.

DUOMO : Es va iniciar en el s. XIII, i ha estat reconstruït en diverses ocasions, la qual cosa ha provocat reunir diversos estils arquitectònics: la façana és neogòtica italiana del s. XIX, les seves portes són gòtiques i la seva sala principal barroca. En el seu interior trobem obres de Lucca Giordano i Domenico Fontana. Destaca la Capella de Sant Gennaro del s. XVII construïda en temps de l’epidèmia de pesta que va causar centenars de milers de morts. Guarda el tresor de Sant Gennaro, format per donacions de rics devots, com la mitra de plata i pedres precioses donada per Matteo Treglia. També conté càpsules amb la sang del sant. Cada 19 de setembre, coincidint amb aniversari de la seva mort, la sang es liqua, aquest miracle és tot un esdeveniment i convoca milers de fidels cada any. En el seu subsòl es realitzen excavacions arqueològiques que han descobert moltes restes des dels grecs fins a l’alta Edat Mitjana.

PLAZA DEL GESÚ : En el centre veiem el Pinacle della Inmaculata, barroc del s.XVIII, i al seu al voltant edificis rellevants: Església del Gesú Nuovo, dels s. XVI i XVII, destaca la seva decoració interior amb márrnol; Església de Santa Clara, del s. XIV. gòtic provençal, destruïda durant la II Guerra Mundia i accés al Claustre de les Clarisses del s. XIV i reconstruït en el XVIII.

MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL : Una visita imprescindible per a amants de la cultura, per ser un dels millors del món en la seva especialitat. Les primeres obres van ser peces de marbre que Carles de Borbó va heretar de la seva mare. Va anar creixent amb peces arquitectòniques romanes procedents de Pompeia i Herculano. Avui dia podem apreciar gran quantitat de marbres, mosaics i objectes de l’època romana i algunes de les mòmies millor conservades del món. Conté col·leccions particulars de la família Borgia i la Farnesiana.

TEATRE SANT CARLO: Dels majors teatres lírics d’Itàlia i dels més famosos del món, entre els quals és el més antic en actiu. Carles III va manar construir-lo en 1.737. Ha servit de model per a altres teatres en el continent. Restaurat en 1.816 després d’un important incendi. Han dirigit en ell entre altres Gioacchino Rossini o Gaetano Donizetti.

ELS SEUS CARRERS : destaquem com més importants en el centre de la ciutat, la Via Toledo, abans Via Roma, en honor del Virrey Pedro de Toledo que la va construir en 1.536. És molt comercial i trobarem tendes dels dissenyadors més importants. També compta amb gran quantitat de palaus, com el Banc de Nàpols, el Palau Doria d’Angri, el Colonna di Stigliano, l’església de Spirito Santo, un dels accessos a la Galleria Umberto I, la Piazza Trieste i Trento i l’Església San Fernando. A partir de la Piazza Dante conserva el seu antic nom, Via Roma.

Spaccanapoli és com es denomina el carrer que divideix el centre històric en dos. Aquesta àmplia via està formada per la Via Pasquale Scura i la Via Benedetto Croce que va de la Piazza del Gesù Nuovo a la Piazza Sant Domenico. En italià Spaccare vol dir partir, una zona molt típica coneguda també pels molts robatoris a turistes, així que cal vigilar.

NÀPOLS SUBTERRÀNIA : ho formen un complex de catacumbes i galeries sota la ciutat. En elles es refugiaven els perseguits en l’època romana. Entre ells Sant Gennaro, perseguit per predicar el catolicisme en una Itàlia pagana. Van ser utilitzades com a refugi en la II Guerra Mundial. Encara que hi ha trams bloquejats són accessibles des de la plaça Sant Gaetano i des de la Via Santa Ana di Palazzo.

CASTEL SANT’T ELMO : Situat a la part alta del pujol de Sant Erasme des d’1.275, manat construir per Carlos I d’Anjou. Carlos V va ordenar la seva reconstrucció entre 1.538 i 1.546 passant la forma de la seva base de quadrada a estavellada. En ell es va lliurar l’última i desesperada batalla de la República Napolitana contra l’ocupació borbònica. Acoje la Biblioteca d’Art Molaioli i una videoteca amb informació de tots els monuments de la ciutat, a més se celebren exposicions. En el complex trobem també l’Església del s. XVI de Sant’Elmo i la Capella de Santa María del Pilar del s. XVII. Per la seva situació ofereix unes panoràmiques espectaculars.

ESGLÉSIES DE NÀPOLS : Una vista aèria de la ciutat ens descobreix gran quantitat de cúpules i creus que situen les esglésies. En el s. XVIII va ser coneguda com la ciutat de les 500 cúpules però els terratrèmols, incendis i els prop de 200 bombardejos en la II Guerra Mundial, van fer desaparèixer més de 50 d’elles. Malgrat això continua sent la ciutat del món amb més esglésies, sobrepassant les 400.

BASÍLICA DE S. DOMENICO MAGGIORE : construïda entre 1.283 i 1.324 per Carles II d’Anjou, restaurada després de grans desastres, barroca en el s. XVII, i neogòtica en el s. XIX. Conserva una antiga taula de Sant Tomás d’Aquino sobre Teologia.

GIOVANNI A CARBONARA : Una de les més importants de la ciutat, construïda entre els s. XIV i XV i reestructurada en el XVIII. Destaquen algunes obres del XV en el seu interior: Monument del Rei Ladislao, Sepulcre de Giovanni Caracciolo i Monument als Miroballos

S.LORENZO MAGGIORE : Manada construir per Carles I de Sicília i Nàpols en el s. XIII. Guarda les tombes de Caterina d’Àustria, Carlo i Giovanna di Durazzo i Roberto d’Artois. Aquí es va enamorar Giovanni Boccaccio de Fiammetta, i Petrarca va passar la nit del 4 de novembre d’1.343 resant a causa de la predicció d’un ermità sobre una desastrosa tempesta.

 

Altres esglésies importants són: el Monestir de Santa Chiara, en el centre històric, construït entre 1.310 i 1.340 per Roberto d’Anjou. Inicialment gòtica va rebre retocs barrocs en el s. XVII. En 1.943 va quedar molt danyada pels bombardejos aliats, i va ser restaurada amb el seu gòtic original. Conté la tomba del rei Roberto d’Anjou, María Cristina de Savoia i Salvo D’Acquisto, heroi nacional.

El Port: gratificant pels creueristes, en estar situat tocant al centre de la ciutat i resulta senzill visitar el més interessant. En la Terminal s’amunteguen els taxistes que s’ofereixen per portar-los a Pompeya, a l’esquerra els vaixells que van a Capri, l’estació de tren a uns 500m, En la primera avinguda que trobem la parada de l’autobús turístic i just enfronti alguns dels principals punts d’interès. Poques ciutats ofereixen tant solament descendir del vaixell.

La Camorra : nom donat a la màfia napolitana, apareix allà pel s. XIV. Es creu que pogués aparèixer per la falta d’interès dels borbons a crear un estat, sent els cacics locals i matons els que s’encarregaven de l’administració de justícia i la seguretat interna. Una de les diferències amb la Màfia és que no hi havia un clara jerarquia en el més alt, que provocava enfrontaments entre els més de 200 clans que poden existir a la regió, Campània. Els seus components reben el nom de camorristi, es van dedicar al contraban, xantatge o pizzo, suborn, robatori i assassinat. Van saquejar i aterroritzar el país durant molts anys. Van anar evolucionant i es van fer visibles cap a 1.830. La Camorra va prosperar a l’empara dels desordres amb motiu de la lluita per la unificació italiana. Es va aliar amb el nacionalista Giuseppe Garibaldi contribuint a l’expulsió dels borbons. Amb la unificació del país en 1.870 es va intentar reconvertir-los en cos de policia.

Van continuar sembrant el temor i gairebé governant la ciutat a principis del s. XX. Van perdre força en ser acusats d’assassinat i portats davant la justícia en 1.911. Va ser eliminada per Mussolini en 1.922, però va haver-hi bandes criminals que van seguir existint, però des d’1.984, les confessions de caps camorristas penedits han provocat el desmantellament de part de la infraestructura que s’havia tornat a crear en els anys 60. Al Capone es considera la seva extensió a Estats Units, però no tenia relació directa amb ella, a més la camorra no té estructura piramidal i no respecta jerarquies entre les famílies. Es dediquen al tràfic de drogues, prostitució, extorsió, etc.

EXCURSIONS
Vàries són les localitats properes que mereixen una visita: Caserta, l’illa de Ischia o la costa amalfitana, de camí a Sorrento, però sens dubte les més rellevants són:

• Illa de Capri, l’illa més famosa de Nàpols.

• Pompeia, a 20 Kms. és un de perfecte exemple d’una ciutat romana, juntament amb la seva veïna Herculano.
• Volcà Vesubi, únic volcà de l’Europa continental que segueix actiu.

ILLA DE CAPRI

Situada en el sud del golf de Nàpols, enfront de la península sorrentina. Famosa per la seva bellesa i lloc de vacances des dels romans. El seu perímetre d’uns 17 kms amb una superfície de poc més de 10 km². El seu punt més alt és la Muntanya Solaro amb 589 metres. Els punts més destacats apareixen en les postals: la Marina Piccola, el Belvedere de Tragara, els massissos de cals o Faraglioni, Anacapri, la Gruta Blava i ruïnes de viles romanes. Els seus dos municipis són Capri, la principal població i Anacapri. Té dos ports tocant-se, Marina Piccola i Marina Gran, que és el port principal de la illa. Anacapri està a gran altura en els pujols a l’oest de la capital. Capri és una destinació turística mundial. En els anys 50, va ser predilecte de la jet set internacional. Brigitte Bardot, María Callas, Ava Gadner, Jacqueline Kennedy o Grace Kelly són algunes de les celebritats que la van escollir per al seu estiueig. La piazzetta central de Capri, combina la seva senzilla arquitectura amb botigues luxoses, restaurants cars, i paparazzi a la caça d’exclusives. A l’estiu hi ha molts turistes, la majoria per unes poques hores.

Com arribar

Podem fer-ho en trasbordador, uns 80 minuts, o en hidroplà, uns 40 minuts, des de Nàpols o Sorrento. Des de Nàpols la sortida és des del Moll Beverello, al costat de la Terminal de creuers, hi ha diverses companyies de hidroplans i transbordadors o des del port de Mergellina, prop de l’estació del tren, solament hidroplans. Els horaris canvien bastant, per la qual cosa cal consultar. Una vegada en Capri l’arribada és al port de Marina Gran, des d’aquí arribem a la ciutat de Capri en funicular p en petits autobusos de 8 persones assegudes i fins a 10 dempeus. Des de Capri a Anacapri hi ha autobús per una carretera espectacular.

Història de Capri

Segons estudis geològics i troballes arqueològiques va estar unida a la península. Habitada des del neolític i l’Edat del Bronze. En la Eneida, Virgili indica que havia estat poblada pels grecs jònics de Telebos. Assentament grec des del s. VII a. C. Tàcit relata que hi havia dotze viles imperials en Capri. Va ser freqüentada com a illa preferida per Octavi August. També el seu successor, Tiberi, va construir diverses viles a l’illa, destacant Vila Jovis, una de les millor conservades d’Itàlia. L’any 27, Tiberi es va traslladar a Capri, governant l’Imperi des d’ella fins a la seva mort en el 37. Amb la caiguda de l’imperi Romà, va estar abandonada per molt temps i després del final de l’Imperi Romà d’Orient, va tornar a dependre de Nàpols, i va patir les envestides dels pirates. En el 866 Lluis II la va cedir a Amalfi. En el 987 el Papa Joan XV consagra el primer bisbe de Capri i deseguida es converteix en seu d’una guarnició i es construeix una presó. Els pirates van ser molt rellevants durant el regnat de Carles I d’Espanya: els coneguts Barbarroja i Turgut Reis la van saquejar en 1.535 i 1.553,. Al gener d’1.806, les tropes franceses van ocupar l’illa que van ser expulsats pels britànics 4 mesos més tard. Capri es va convertir en una poderosa base naval que va causar greus danys als llocs arqueològics. Joachim Murat la reconquistà en 1.808, i els francesos van romandre fins al final de Napoleó sent retornada a la casa de Borbó. A partir de la segona meitat del segle XIX, Capri es va convertir en un centre vacacional popular per a artistes europeus, escriptors i altres celebritats. John Singer Sargent i Frank Hyde estan entre els artistes il·lustres que es van quedar a la illa cap a finals de la dècada d’1.870.

Llocs d’Interès

ARC NATURALE, GRUTA DE MATERMANIA, PIZZOLUNGO I TRAGARA : Per veure les panoràmiques més belles de la illa juntament amb l’espectacle natural dels Faraglioni. S’aconsella començar per l’Arc Naturale. Accés per l’escala al costat del restaurant Le Grottelle, a continuació la Gruta de Matromania i seguim caminant vorejant la escarpada costa arribem al Belvedere di Tragara i el carrer Camerelle que ens porta a una petita plaça. Recomanable sabates esportives per a aquest passeig d’unes 2 hores.

VILA JOVIS – MUNTANYA TIBERI : Creada com a fortalesa tenia cisternes per recollir l’aigua de pluja, que era usada com a aigua potable i per a les termes. Està unida amb el far i proper hi ha un pilar i un arc que mesurava 25 metres i era usat per a senyalització amb altres fars i com a observatori astronòmic. Un terratrèmol ho va tirar a terra i Domicià va manar reconstruir-lo. El que ara es veu en Vila Jovis correspon a les excavacions dels s. XIX i XX. Han desaparegut moltes peces i unes altres podem veure-les en el Museu Arqueològic de Nàpols, a l’Església de S.Stefano de Capri i a l’Església del SS. Salvatore.

LA GROTTA AZZURRA : És una cova fruit de l’erosió d’uns 60 metres de longitud i gairebé 25 d’amplada. L’accés és en petites barques de rems que trobem en l’exterior de la gruta, es paga bitllet i per entrar cal tombar-se en la barca perquè l’entrada és molt estreta i si el mar està mogut se suspenen les visites. Hi ha una altra entrada major, però està completament submergida i es la que provoca la coloració blava de les aigües en el seu interior per la reflexió de la llum del sol i que dóna nom a la gruta. Quan estem dins és tot un espectacle per la transparència i el blau de l’aigua que sembla més que estiguem en l’aire que en aigua. Ja era coneguda pels romans, dels quals hi ha estàtues en el seu fons. Va ser abandonada per la creença dels pescadors que habitaven esperits malvats i redescoberta el 18 d’abril de 1.826 sent visitada per milers de turistes de tot el món. L’accés es fa amb barques de motor des de Marina Gran des de les 9 fins a una hora abans del vesprejar per passar després a les barques petites. Des de Anacapri podem arribar després d’uns 50 minuts de passeig per la Via Grotta Azzurra, en taxi 10 minuts des de Piazza Vittoria, o amb autobús uns 15 minuts, surten de la terminal de Viale De Tommaso.

 

MUNTANYA SOLARO – CETRELLA : El punt més alt de la illa, amb 589 metres sobre el nivell del mar. Accessible a peu des de Anacapri en aproximadament una hora per un petit carrer des de l’Avinguda Axel Munthe o en 12 minuts de telecadira que es pren prop de la Plaça Vittoria i et porta molt ràpid al cim gaudint d’una fantàstica vista aèria de Anacapri i el golf de Nàpols. En el cim hi ha diverses terrasses amb bar i les restes del Fortí de Bruto. Aconsellable baixar a peu per la seva bellesa, és un trajecte senzill que permet una visita a Cetrella per gaudir de la visita de l’església de S. Maria da Piazza Vittoria.

LA TORRE DI DAMECUTA : Va ser construïda en el s. XII a l’oest de la vila imperial, coincidint amb les invasions dels corsaris sarraïns. Està a 151 metres d’altura i va ser usada com a fort pels anglesos en la guerra contra els francesos. Trobem una inscripció sepulcral en grec, columnes de marbre verd, encara que moltes peces van ser saquejades.

El lloc més famós de Capri és el seu Piazzetta, punt de trobada de la vida quotidiana i turística de la illa amb molts cafès, restaurants, botigues i amb l’església de Sant Stefano, i no podem oblidar els carrers del casc antic que al no permetre el tràfic rodat es converteixen en una passejada encantadora.

POMPEIA
Va ser una ciutat de l’Antiga Roma situada al costat d’Herculano a la regió de Campània, propera a Nàpols, enterrades ambdues per la gran erupció del Vesubi el 24 d’agost de l’any 79 d. C. La nova ciutat té una mica més de 25.000 habitants i pertany a la Província de Nàpols.

Una mica d’història

Fundada en el S. VII a. C. en un pujol proper a la desembocadura del riu Sarno pels Oscos, italians de la zona central, anteriorment usada per grecs i fenicis com a port segur. Es va aliar amb els grecs enfront dels etruscs. Els Samnitas la van conquistar en el s. V a. C, ampliant la ciutat i imposant la seva arquitectura. L’any 80 a. C. Pompeia va haver de rendir-se davant Roma i va passar a denominar-se Colònia Cornelio Veneria Pompeianorum. Es va convertir en punt vital en el pas de mercaderies que arribaven per mar cap a Roma o cap al sud d’Itàlia a través de la Via Appia. L’any 62 un terratrèmol va causar greus danys, sent reconstruïda però l’erupció del 24 d’agost de l’any 79, la va deixar sepultada per la lava i cendra.

Excavacions arqueològiques

Tant Herculano com Pompeia van ser cobertes per gruixudes capes de cendra. Encara que en 1.550 es diria que va haver-hi la primera excavació mentre intentaven desviar el curs del riu Sarno, la primera va ser redescoberta en 1.738, i 10 anys després Pompeia. En les primeres excavacions va ser determinant el Rei Carles VII de Nàpols més conegut com Carles III d’Espanya. Des de llavors han anat sortint a la llum gran quantitat d’edificis gairebé intactes, mosaics, pintures murals. Fins a aquesta data es va creure que havien desaparegut per sempre. El fòrum, els banys, moltes cases i algunes viles han anat apareixent molt ben conservats. Molt a prop es va trobar el Gran Hotel Murecino, un hotel de 1000 m². Pompeia és l’única ciutat antiga de la qual s’aprecia amb exactitud la seva estructura topogràfica original. La irregularitat del terreny va fer que no tingués una distribució regular, però el traçat dels carrers era recte i cuadriculat, a l’estil de les ciutats romanes. Els carrers tenien cases i comerços a banda i banda i estaven pavimentades amb pedres poligonals. Amb les excavacions es van anar trobant buits en la cendra que es corresponien amb el que van ser persones o animals. Giuseppe Fiorelli, un arquitecte italià, va suggerir en 1.860 emplenar-los amb guix, i així obtenir figures que mostraven amb gran exactitud l’últim instant la vida dels habitants que no van poder escapar a l’erupció. Amb tot això Pompeia és un reflex excepcional de la vida quotidiana romana al segle I.

Pompeia és ara una popular destinació turística, inclosa al Parc Nacional del Vesubi, al costat de Herculano i Torre Annunziata van ser declarades en 1.997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El visitant pot accedir a menys d’un terç de la seva superfície real a l’espera de més excavacions, però malgrat això, les zones visitables són àmplies i serien necessaris diversos dies per a una visita en profunditat.

A destacar:

La Porta Marina: Entrada principal a les excavacions. El seu nom original va ser Porta Neptú. Compta amb dues obertures cobertes per una volta de pedra, una per a vianants i una altra més àmplia per a animals i cabalgaduras. No va ser una entrada important pel fort desnivell que dificultava l’entrada de carruatges.

El Fòrum : Era el centre cívic i de la vida comercial de la ciutat. Ampli espai rectangular flanquejat en tres dels seus costats per una columnata i en l’altre estava el Temple de Júpiter, diversos edificis públics estaven al seu al voltant. L’accés era a través d’una gran porta de bronze i no era accessible a carruatges. En ell els venedors posaven a la disposició del públic els seus productes en taules, solien situar-se al costat de les columnes, traslladant-se a la part coberta en cas de pluja. Es penjaven tablilles amb notícies importants, dates d’espectacles, el resultat de les últimes eleccions, però també hi havia qui penjava les seves queixes o promocionava el seu establiment. Un exemple real: "Macerior prega a l’edil que prohibeixi a la gent fer soroll al carrer i molesti a les persones decents que estan dormint".

La Basílica : Seu de l’administració de justícia, i juntament amb el Fòrum era l’edifici més important de la ciutat. Les seves cinc portes s’obrien cap al Fòrum, en el seu interior tres naus. Es calcula que data del 120 a. C.

El Temple d’Apol·lo : Situat enfront de la Basílica és l’edifici religiós més important de la ciutat. El culte a Apol·lo va ser importat de Grècia i era molt habitual a la zona. Construït en el s. VI a. C., remodelat en el s. II a. C. i restaurat després del terratrèmol del 62 d. C., no finalitzada la restauració quan va ocórrer l’erupció del 79. A més d’Apol·lo, que tenia una estàtua disparant una fletxa també van ser venerats Diana caçadora i Mercuri.

El Temple de Júpiter : Tanca la plaça del Fòrum pel nord. A partir de l’any 80 a. C. també van ser venerades Juno i Minerva. Construït en el s. II a. C., va resultar molt danyat pel terratrèmol de l’any 62 d. C. i també estava en plena restauració en el moment de l’erupció del Vesubi.

El Mercat, el Temple dels Lares i el Temple de Vespasià : El Macellum era un espai cobert que albergava un gran mercat amb una font d’aigua en el centre utilitzada per rentar el peix. Construït en l’època de l’Imperi, al seu costat es trobava el Temple dels Lares Públics, una construcció espaiosa dedicat a les divinitats tutelars de la ciutat i a continuació el Temple de Vespasià, amb un altar de marbre esculpit que representa l’escena d’un sacrifici

L’edifici de Eumàquia : Ocupat pel gremi de tintorers i bugaders, deu el seu nom a la sacerdotessa Eumàquia i va ser dedicat a la Concòrdia i a la Pietat Augusta, així com a Livia, esposa d’August, com podem veure en una inscripció en l’arquitrau del pòrtic. També va resultar molt danyat amb el terratrèmol de l’any 62, i la restauració era poca encara durant l’erupció del Vesubi. Al seu pati es va trobar l’estàtua de Eumàquia, avui en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

El Lupanar : Lupa en llatí significa lloba, nom donat a les prostitutes, el Lupanar va ser el bordell més important dels trobats en Pompeia, i l’únic edificat amb aquesta fi. Les prostitutes eren esclaves gregues o orientals, podien costar entre 2 i 8 asos, quan un got de vi costava 1. La recaptació era per a l’amo del bordell. És edifici petit de 2 plantes situat en una cantonada de carrers secundaris, en la planta baixa s’atenia a esclaus o les classes més pobres; disposava d’un passadís i 5 habitacions amb llit, amb pintures en les parets que mostraven diferents posicions eròtiques. Una entrada independent era l’accés al pis superior, que també tenia una balconada a la que donaven les diferents habitacions, més grans i millor decorades que les de la planta baixa. Era reservat a una clientela de més alta nissaga. És dels últims edificis construïts a la ciutat. Els motius eròtics comencen en la seva entrada principal, mostrant a Príapo amb dos penis a les seves mans.

El Fòrum TriangularÀrea sagrada de forma triangular en un petit pujol que ofereix una panoràmica de la costa. L’accés està en el vèrtex nord del triangle per un elegant pòrtic entre 6 columnes jòniques. Abans d’arribar al pòrtic està la base en la qual es col·locava una estàtua en honor de M. Claudio Marcello, nét d’August. Va ser edificat per trobar-se en aquest lloc un temple del s. VI a. C. dedicat a Hèrcules, considerat pels pompeians fundador de la seva ciutat, que també va servir de culte a Minerva.

El Teatre Gran : Tocant al Fòrum Triangular, construït en la primera meitat del s. II a. C., a l’estil grec i hel·lenístic, van aprofitar el pendent natural d’un pujol, va ser restaurat i ampliat en l’època romana. Tenia un gran pòrtic quadrangular ben conservat que servia d’entreteniment per als espectadors abans de l’espectacle i durant els intermedis. L’escenari comptava amb 3 portes clàssiques. Els espectadors se situaven en les grades de marbre dividides en 3 nivells. Després del terratrèmol de l’any 62, el pòrtic va ser transformat en caserna de gladiadors.

Les Termes Stabianas : Les trobem en la via del mateix nom després de l’encreuament amb la Via dell’Abbondanza. Eren les més antigues de la ciutat, s. IV a. C. Es deixen veure mostres de successives restauracions, l’última després del terratrèmol de l’any 62. Tenia una secció masculina i una altra femenina. Tenia un complex sistema de calefacció que feia circular l’aire calent sota el pis i entre les parets. Les 2 seccions disposaven d’una sala de vestir, una sala amb piscina d’aigua freda, una sala temperada i una sala molt calefaccionada, amb una banyera per a aigua calenta i una font per abluciones amb aigua tèbia. També hi havia altres ambients, annexos al gimnàs i una gran piscina per nedar a l’aire lliure.

Les Termes Centrals : Van ser ampliades després del terratrèmol de l’any 62 i no acabades en el 79. Solament per a homes, no tenien frigidarium, però tenien coses que no es trobaven en altres termes, un ambient per a banys de vapor amb aire calent i sec. Per la seva lluminositat i amplitud, el seu gran gimnàs i l’excel·lent qualitat de la seva construcció, s’assembla molt a les termes de grans ciutats com Roma.

La Casa del Faune : És una de les construccions més luxoses de la ciutat. Amb origen en l’època samnítica, àmplia però modesta, a finalitats del s. II a. C. passa a ocupar una manzana sencera i es decora amb estuc i mosaics. Abans de l’entrada trobem la salutació HAVE, Benvingut en llatí. L’entrada és per una porta doble i el vestíbul compta amb dos atris, el principal mostra una petita font amb una petita estàtua d’un faune danzant que dóna nom a la casa, és una còpia, l’original el podem veure en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Es creu que era residència de P. Sila, nebot del dictador Sila, nomenat per organitzar la colònia romana i de posar d’acord els interessos dels colons amb els de els antics habitants. En ella es va trobar un mosaic representant una de les més grans i belles escenes: la Batalla de Issos, entre Alexandre Magne i Dario III Codomano, que podem veure en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Les Termes del Fòrum : Interessants per la seva delicada decoració i el ben conservat que està el calidarium i del tepidarium de la secció masculina. Dos passadissos a la zona d’homes permeten el pas a l’apodypterium per accedir al frigidarium, amb una banyera circular en el centre per als banys freds; el tepidarium està decorat amb estuc de la meitat del s. I a. C. Conserva un gran braser utilitzat per escalfar l’ambient, donació de Marcus Nigidius Vaccula. Des del tepidarium accedim directament als banys càlids, el calidarium, calefactat amb aire calent que circulava per l’interior de les parets dobles. Aquí hi havia dues banyeres: el alveus, rectangular, per a banys calents, i el labrum, amb aigua freda.

La Casa del Poeta Tràgic : Anomenada així per un mosaic representant un instructor d’actors de teatre que podrem veure en el Museu Antropològic Nacional de Nàpols, i és famosa pels seus frescs de temes heroics i mítics que mostren entre altres el sacrifici de Ifigenia. Les seves dimensions són modestes però la seva decoració és destacada, podria ser un exemple de casa de classe mitjana que va adquirir riquesa en l’última época de la ciutat. A banda i banda de la porta hi havia dos mostradors, la qual cosa indica que era també botiga, i en el terra es llegia Cavi Canem, Teniu cura amb el gos, al costat de la imatge d’un gos lligat per una cadena. Hi ha més frescos i mosaics a la casa, imatges de Admeto i Alcestis, Venus, Ariadna, Teseu i Narcís.

La Vila dels Misteris : Un dels edificis suburbans, a uns 200 metres de la Porta de Herculano, fora dels límits de la ciutat. És una construcció amb una disposició harmoniosa i particular dels seus espais i una destacada col·lecció de pintures. Datada en la primera meitat del s. II a. C. i moltes vegades remodelada i ampliada. Els seus quatre costats estan circumdats per una terrassa panoràmica. Després del terratrèmol de l’any 62 va canviar de propietaris i d’ús, passant d’habitatge senyorial a establiment agrícola el que es correspon amb un habitatge luxós unit a una explotació agrícola i ramadera. S’integra en el paisatge pels seus grans pòrtics i galeries que condueixen a jardins penjants. No segueix els patrons de les cases de la ciutat, ja que encara que les seves parets estan decorades amb pintures, criden l’atenció uns grans frescs que semblen representar la iniciació de les esposes als Misteris Dionisíacos. A la sala denominada de la Gran Pintura, hi ha una sèrie de frescs del s. I a. C., que podrien representar els passos d’un ritual que no era del grat de Roma, però que no va aconseguir limitar. Les imatges mostren amb claredat: un nen llegint el ritual vigilat per una matrona, una jove amb una safata amb ofrenes, un grup de dones en una celebració sacramental, un silé tocant la lira mentre una joveneta ofereix el seu pit a una cabra, un altre vell silé ofereix beguda a un petit sàtir al mateix temps que un altre més jove li lliura una màscara teatral, i moltes més. En unes altres es veuen representades les noces de Dionisi i Ariadna.

Que es pot visitar : són visitables 15 hectàrees i malgrat els molts punts d’interès solament el caminar pels seus carrers i pensar que estem 2.000 anys enrere, imaginant els comerços, intentant llegir els grafittis, creuant els passos elevats en els encreuaments de carrers, admirant frescos i mosaics, jardins, això serà una experiència sens dubte inoblidable. Si es pot escollir, millor la visita en temporada baixa, menys gent i menys calor, si no és així, convé proveir-se d’una ombrel·la o un paraigua, doncs el sol és perseverant al llarg de la visita. Sense voler descobrirem molts dels punts d’interès esmentats i uns altres, solament recorrent la via principal, de l’Abbondanza i els seus limíts descubrirem infinitat de coses interessants. El centre principal són els fòrums, des d’on accedim als temples de Júpiter, Apol·lo i Vespasià, el mercat, l’edifici de Eumàquia, els edificis administratius i la basílica. Seguint l’esmentada via de l’Abondanza a la dreta trobarem els dos teatres, el gran i el petit, i la casa dels gladiadors. Al final de la mateixa via arribem a l’amfiteatre i la palestra i després d’aquesta el jardí dels fugitius. De retorn per la mateixa via de nou a la dreta segons tornem trobarem el lupanar, les termes centrals, estabianas i del fòrum. El plànol guia que podem recollir en l’entrada, en espanyol, ens ajudarà a localitzar els diferents llocs. També es pot contractar un guia oficial, o llogar una audioguia. Si disposem de temps suficient es pot completar la visita amb la visita a Herculano i al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

 

Herculano. També situada als peus del Vesubi, en el 79 d. C. amb la ja esmentada erupció del Vesubi va ser coberta per una allau de fang pel que les seves construccions s’han conservat en millors condicions que Pompeia, però un territori més reduït. Per visitar les Termes Suburbanes i la Casa del Menandro és obligatori fer reserva.

VISITA PER LLIURE

Aquesta escala ens brinda diferents opcions. Podem visitar amb tranquil·litat Nàpols, ja que els principals punts d’interès estan molt prop del port, però són molts els visitants que opten per Capri o Pompeia i si queda temps un breu passeig per Nàpols. Si ens coincideix l’hora de menjar a Nàpols podem provar la pizza margarida en el lloc de la seva creació, la Pizzeria Brandi, molt prop del port i de la zona monumental i/o prendre un cafè en el famós Caffé Gambrinus.

SI ENS QUEDEM A NÀPOLS

Una possibilitat és el bus turístic amb parada enfront de la Terminal de creuers. Encara que la Ciutat Vella es divideix en sis sectors clarament diferenciats, la visita es concentra en el primer d’ells.

Els punts a visitar, ja descrits al principi d’aquesta guia serien el Carrer Toledo i Castel Nuovo, Spaccanapoli i completar-ho amb:

DECUMANO MAGGIORE : Així es deia l’actual Via dei Tribunali en la època grecorromana. Destaca l’arquitectura gòtica religiosa, entre les quals destaquen l’església de Sant Llorenç, Sant Pietro a Maiella i el Duomo especialment unint en un sol edifici estils arquitectònics que van de s. IV al XIX. Fora del recinte està el Museu Arqueològic Nacional, amb una de les col·leccions arqueològiques més importants del món.

CAPODIMONTE E I VERGINI : Iniciat el s. XIX es va començar a edificar als barris del nord. La continuació de la Via Toledo desemboca en el palau di Capodimonte, avui dia un dels museus més importants d’Europa. Els districtes de Sanitá, Vergini i Fontanelle conserven la personalitat d’un animat barri obrer. La plaça contigua al Museu Arqueològic va ser remodelada i Via Foria va ser eixamplada.

VOMERO : Aquest barri neix en 1.885 situat entre el Castel Sant’Elmo, el poble de Vomero i Antignano. De seguida va destacar per la bellesa del lloc i el seu clima saludable. Un creixement descontrolat i sense ordre han desbaratat aquestes qualitats, ja que no s’ha respectat el mitjà natural. Però encara trobem atractius que visitar, com la Certosa de Sant Martino que es troba a la part alta del pujol, amb la seva fantàstica església barroca, el museu i la residència Quarto del Priore.

CASTEL DELL’OVO I CHIAIA : La zona de Chiaia va culminar el seu creixement a la vora del mar en el s. XIX, encara que va ser en a la fi del XVIII, amb la construcció de la Vila Reale, avui Vila Comunale, en la Riviera di Chiaia que va donar una nova imatge a aquesta zona de Nàpols. En la segona meitat del s. XIX, es construeix el barri de Amedeo i atrau a habitar en ell l’alta burgesia. En aquest barri es conserven restes del seu passat, com Castel dell’Ovo, fortalesa que entra en forma de tascó en el mar enfront de Santa Lucia i el parc Virgiliano en Mergellina, que es creu amaga les restes del poeta llatí Virgili.

PER ANAR A POMPEIA

Podem optar per alguns dels taxistes que trobarem en baixar del vaixell, negociant el preu i el temps de permanència en Pompeia i un possible recorregut per Nàpols. És el més còmode encara que el més car. És possible arribar fins a les excavacions fàcil i econòmicament amb tren prenent la línia Circumvesuviana Napoli-Sorrento. L’estació està cap a la dreta en baixar del vaixell, l’ideal és creuar l’avinguda fins a un quiosc que està just al davant, al costat del semàfor, hem d’adquirir el bitllet denominat Giornaliero indicant que anem a Pompeia, que ens permet ús il·limitat durant el dia d’autobús, tranvia i tren per un preu econòmic. Una vegada tenim el bitllet des del centre de l’avinguda parteix un tramvia que ens deixarà a l’estació Terminale Circumvesuviana en el carrer Corso Giuseppe Garibaldi, també l’autobús nº 1. Recordar que sempre cal validar-ho per prendre cadascun dels transports.

Terminale Circumvesuviana

Ja en l’estació cal prendre el tren direcció a Sorrento i baixar en la parada Pompei Scavi Vila dei Misteri després d’uns 40 minuts de viatge. Sortint de l’estació trobarem la entrada a les excavacions a la dreta. Podrem comprar l’entrada i si volem llogar una audioguía o contractar un guia oficial. Es recomana calçat còmode i, sobretot a l’estiu, anar proveïts d’aigua i gorra/barret i millor una ombrel·la o paraigua per protegir-nos del sol. Per tornar cal fer el camí invers, tren direcció a Nàpols i tramvia o autobús nº1 fins al port. Si ens queda temps, ganes i interès podem parar en Herculano per a una ràpida visita i reprendre el tren, això sí controlant els horaris dels trens, per a això hem de baixar en Ercolano Scavi. També des de l’estació de Pompeya i amb menor freqüència des de la de Herculano es pot fer una excursió al Vesubi amb autobús i tornar pel mateix mitjà a Nàpols, sempre amb un bon control els horaris per no arribar tard al port.

ARRIBAR A LA ILLA DE CAPRI

Hi ha moltes freqüències diàries amb l’illa. Els vaixells salpen del Molo Beverello, al costat de la Terminal de creuers i del Molo Mergellina. Algunes companyies marítimes són:

• Molo Beverello: Companyia CAREMAR, Companyia SNAV, Companyia Navigazione Allibera del Golf

• Molo Mergellina: Companyia SNAV

Al port de Marina Gran s’arriba entre 50 i 80 minuts segons el vaixell triat. Des de Marina Gran es pot pujar a Capri amb autobús o funicular, també prendre una barca per visitar la Gruta Blava. Hi ha autobusos de Capri a Anacapri i pujar a la Muntanya Solaro. Des de Anacapri a Marina Gran es pot baixar per unes escales, conegudes com Scala Fenícia, que fins a 1.877 era única forma d’accedir a aquesta població. Ens costarà una mica més de mitja hora a baixar, però les vistes valen la pena.