GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)
DUBROVNIK (Descarrega guia amb plànols en pdf) (versión castellano)
Fundada per unir 2 ciutats petites: Laus situada en una illa de la costa dàlmata i Dubrava situada sobre un turó amb habitants eslaus. Un gran terratrèmol la va destruir gairebé en la seva totalitat en 1.667. Reconstruïda al voltant del que avui és la Placa, es construïren 2 ports i la muralla.
Va ser la República de Ragusa des del s. XIV fins el 1808, amb autogovern com un estat lliure, també anomenada República de Dubrovnik. En els s. XV i XVI va rivalitzar amb la República de Venècia i va ser la seva època de major esplendor.
Va anar perdent rellevància per la crisi de la navegació a la Mediterrània i especialment pel terratrèmol de 1.667. 2 anys més tard del terratrèmol va haver de pactar amb els otomans, com a protecció dels venecians. El seu final arriba al ser conquerida per Napoleó en 1.806. El 1,808 es oficialment la fi de la República de Dubrovnik.
En 1815 es annexiona a Àustria, on va romandre fins a 1918 per formar el Regne dels serbis, Croats i eslovens, que es va convertir en Iugoslàvia el 1929. Amb l’adveniment de la II Guerra Mundial, es va convertir en part de l’estat independent de Croàcia. Durant la guerra, en primer lloc va ser ocupat pels Italians i més tard pels alemanys. Alliberat per grups de partisans a l’octubre de 1944.
Patrimoni de la humanitat des de 1979, amb un excepcional patrimoni històric-artístic. La declaració de independència de Croàcia el 1991 va causar ser bombardejat i patir danys importants. La seva reconstrucció es va iniciar al final de la guerra per l’UNESCO, recuperant l’arquitectura original, aprofitant l’oportunitat de protegir la resta d’edificis contra possibles terratrèmols.
És difícil trobar tan ben conservades ciutats a la Mediterrània. És totalment per vianants exceptuant serveis i veïns, dominen les terrasses de cafès i bars als carrers com a places.
VISITA PER LLIURE
Vaixells de creuer pot moll de dues maneres, al port del Nord-oest d’ aproximadament 3 kms, o fondejant a la Badia, davant de la ciutat històrica, l’accés en aquest cas és amb barques al port del casc antic o barri vell.
Si arribem al port, ens podem moure en taxi, autobús o bus llançadora si el posa l’empresa naviliera. Es podria anar a peu, però ens malbarataríem un temps vital per visitar la ciutat, a més de ser costa amunt.
Per les dues primeres opcions millor si canviem diners en moneda local, Kuna, ja que serà l’única opció per pagar l’autobús i en el taxi s’aprofiten del canvi a euros. Aproximadament 1 euro són poc més de 7 Kunas. Just fora de port trobarem una oficina de canvi, que tancat els dies festius, sent l’alternativa l’Hotel Petka, que està just davant.
Els taxis arriben a peu de vaixell, l’autobús el trobarem a una distància variable en funció del moll d’amarratge, s’agafa fora del port.
Si el creuer ancora a la Badia, prop de la ciutat vella, pararem a l’antic port, a prop de la parada d’autobús que va a Dubrovnik, sortint del port a la dreta. 1A o 1B són les línies que ens portaran a la porta de Pile. L’autobús costa aproximadament 10 Kuna per anar i tornar. Un taxi cobrarà pel mateix uns 12 euros, això sí, provarà de treure profit al seu viatge i que contractem una ruta completa amb la visita de algun mirador per a una vista panoràmica de la ciutat, entre d’altres visites.
Entrada per la Porta de Pile
Només entrar, trobem a l’esquerra la pujada a la muralla que envolta el casc antic: aproximadament 8 euros o 50 kunas. Fer tota la vota són unes 2 hores, encara que es pot abandonar-la en diferents punts, sense cap reducció en el preu. Recomanable millor al matí si el sol és fort. Aquesta muralla, en la que destaca la Torre de Minceta, és la fortificació millor conservada de la Mediterrània. Construït en el s. X i reforçat des del s. XIII fins el XVII. Amb 1940 m llarg i 25 m d’altura, el seu gruix oscil·la entre 3 a 6 m. En el seu recorregut trobem 3 Torres rodones, 12 quadrades, 5 baluards i 2 forts angulars.
Una possibilitat és caminar fins al vessant situat al port vell, baixar de la muralla i des d’aquí per fer la visita de la ciutat, amb una estructura molt peculiar dels carrers, racons molt bonics, arribant al final de la nostra visita a la Porta de Pile, que ja hem esmentat.
Si arribem a l’antic port iniciem la visita ja a la plaça de Luza on podem veure l’estàtua d’Orlando i arribem a l’ inici del carrer principal, anomenat Placa o Stradun, amb gairebé 300 m de longitud, que creua completament la ciutat.
Plaça Luza és el centre de la vida pública. Conté diversos dels principals monuments: Sponza Palace, Torre del rellotge, Palau de la Guàrdia Grand, una versió més petita de la font d’Onofrio, església de San Blas, patró de la ciutat, Palau comunal i Teatromuseo Marin Drzic, Palau dels Rectors, ara Museu i l’antiga seu de la República de Ragusa i finalment la Catedral.
La Plaça Luza
Quan arribem a la fi del carrer Stradun podem visitar l’Església Sant Salvador. Darrere es troba un convent franciscà, que ens sorprendrà més que l’església, data del s. XIV i al seu interior trobarem una sala de lectura i la farmàcia oberta al públic més antiga d’Europa, data del 1.317.
Una altra vegada en el carrer Stradun, fora del monestir, trobem la gran font Onofrio (que també hem vist abans de pujar la muralla si hem entrat per la Porta de Pile), una font d’aigua potable construïda per Onofrio de la Cava en el s. XV.
Estem novament a la Porta de Pile, si hem entrat per l’antic port, podem pujar a la muralla, com ja hem indicat.
Si ens queda una mica de temps podem passejar, o fer-ho mentre recorrem l’avinguda principal pels seus carrers costeruts on trobarem bars i restaurants i també una petita sinagoga que podem visitar, pagant l’entrada.
Un pastís dolç molt típic és: Dubrovacka Rozata.